La teoria de jocs és una disciplina de les matemàtiques aplicades que s’enfoca a analitzar situacions en què múltiples actors prenen decisions que resulten en diferents resultats, depenent de les decisions preses per tots els implicats. Aquest camp ha estat fonamental en el desenvolupament d’estratègies en àrees tan diverses com l’economia, la política i, més recentment, la tecnologia blockchain.
Components essencials
- Jugadors: Són els actors que prenen decisions dins del joc. Poden ser individus, empreses o fins i tot software automatitzat, com és el cas dels participants a la blockchain.
- Estratègies: Representen les opcions d’acció que cada jugador pot triar. L’elecció de l’estratègia adequada és el que potencialment pot portar un jugador a la victòria.
- Resultats: Són les conseqüències de les estratègies adoptades pels jugadors. Aquests resultats no només depenen de les accions d’un sol jugador, sinó de la interacció de les decisions de tots els participants.
Tipus de jocs més populars
- Equilibri de Cournot i Nash: Es produeix quan cap jugador pot millorar el seu resultat canviant la seva estratègia mentre la resta mantenen les seves.
- Jocs simultanis i seqüencials: Els jocs simultanis requereixen que tots els jugadors facin el seu moviment al mateix temps, mentre que en els seqüencials, els jugadors mouen un després de l’altre.
- Jocs d’informació perfecta i imperfecta: En els jocs d’informació perfecta, tots els jugadors saben què han fet els altres anteriorment. En canvi, en els d’informació imperfecta, els jugadors desconeixen aquesta informació.
- Jocs simètrics i asimètrics: En els simètrics, tots els jugadors tenen les mateixes possibilitats i recompenses; en els asimètrics, varien segons el jugador.
- Jocs de suma zero i de suma no zero: En els jocs de suma zero, el que guanya un jugador ho perd un altre; en els de suma no zero, els resultats beneficien o perjudiquen tothom en diferents graus.
- Jocs cooperatius i no cooperatius: En els cooperatius, els jugadors poden formar coalicions i millorar col·lectivament la seva estratègia.
Teoria de jocs i blockchain: solucions de Satoshi
Satoshi Nakamoto va aplicar la teoria de jocs en el disseny de Bitcoin, utilitzant el mecanisme de consens Proof of Work per resoldre problemes de consens, confiança i el problema dels Generals Bizantins. En aquest model, els nodes han de resoldre problemes matemàtics complexos per validar transaccions i crear nous blocs, incentivant la cooperació i l’honestedat mitjançant la recompensa en forma de bitcoin i la penalització en cas d’actuar de manera deshonesta, que implica la pèrdua de recursos com el temps i l’energia elèctrica.
Exemples de teories de jocs en l’ecosistema Blockchain
Dilema del presoner en la validació de transaccions
Els validators en una blockchain poden cooperar per validar transaccions de manera honesta o actuar de forma deshonesta intentant aprovar transaccions falses per benefici propi. No obstant això, el disseny d’una blockchain implementa mesures punitives contra la deshonestedat, incentivant la cooperació i penalitzant aquells que trenquen les regles, la qual cosa promou un comportament honest generalitzat.
Joc de l’ultimàtum en les tarifes de transacció
En aquest joc, els usuaris proposen tarifes per prioritzar el processament de les seves transaccions. Els miners, per la seva banda, poden acceptar o rebutjar aquestes tarifes. Aquest procés reflecteix un joc de l’ultimàtum on cada part ha d’arribar a un acord raonable perquè la transacció sigui inclosa en el següent bloc.
Dilema del conductor en la selecció d’una blockchain
Aquest dilema ocorre quan els desenvolupadors i usuaris decideixen en quina blockchain construir o executar aplicacions. Una selecció massiva d’una sola blockchain pot portar a problemes de congestió, ocasionant tarifes de transacció elevades, mentre que una dispersió excessiva pot resultar en manca de liquiditat i menor utilitat. Això s’assembla a un dilema del conductor, on cada participant ha d’escollir entre seguir la majoria per beneficiar-se de la xarxa més gran o aventurar-se en noves blockchains que podrien oferir avantatges específiques però amb riscos més elevats.
Joc de la Guerra Freda en la governança de DeFi
La governança en les plataformes de Finances Descentralitzades (DeFi) es pot comparar amb un joc de la Guerra Freda, on els participants acumulen poder de vot o influència per dirigir decisions que afavoreixin els seus propis interessos. Aquest joc d’acumulació de poder pot portar a desequilibris i conflictes dins de la governança del protocol, de manera similar a com les nacions durant la Guerra Freda acumulaven armes i aliats per enfortir la seva posició global.
Contractes Intel·ligents com a jocs cooperatius
Els contractes intel·ligents en una blockchain funcionen com a jocs cooperatius, on totes les parts acorden seguir un conjunt de regles i executar accions automàticament basades en aquestes regles. Aquests contractes creen un entorn en què tots els participants han de cooperar sota l’acord programat, i qualsevol desviació és automàticament corregida o penalitzada pel codi del contracte, assegurant la cooperació i el compliment.
Mecanismes de Punt de Schelling en contractes intel·ligents i Bitcoin
En la teoria de jocs, un Punt de Schelling és aquell en què els participants tendeixen a coordinar les seves accions sense necessitat de comunicació directa, basant-se en expectatives comunes. En el context de Bitcoin i els contractes intel·ligents, aquest mecanisme s’utilitza per assolir un consens o establir estàndards comuns.
Per exemple, la mida d’un bloc a Bitcoin s’ha convertit en un Punt de Schelling on la majoria de miners s’adhereixen a un límit de mida de bloc acceptat per consens, tot i que tècnicament podrien optar per recolzar canvis en aquest límit.
De manera similar, en els contractes intel·ligents, certs termes i funcions poden esdevenir estàndards de facto per l’adopció massiva i l’acceptació generalitzada, funcionant com un punt focal al voltant del qual s’organitza l’activitat contractual.
Aquests exemples il·lustren com la teoria de jocs no només modela comportaments i resultats en situacions de conflicte o cooperació, sinó que també ofereix solucions robustes per gestionar la dinàmica complexa en l’ecosistema blockchain.
El paper fonamental del càstig
En sistemes distribuïts i descentralitzats com Ethereum que utilitzen Proof of Stake, els validators han de “posar en joc” una certa quantitat de tokens com a garantia del seu comportament honest. Si actuen en contra de les regles, poden perdre la seva aposta, fet que serveix com un fort dissuasiu contra les accions deshonestes i ajuda a assegurar la xarxa.
Conclusions
En resum, la teoria de jocs no només ofereix una estructura per a l’anàlisi d’interaccions estratègiques entre individus i grups en múltiples disciplines, sinó que també és essencial per al disseny i funcionament de tecnologies descentralitzades com la blockchain. La integració de la teoria de jocs en aquests sistemes garanteix que, malgrat l’absència d’una autoritat central, les xarxes puguin funcionar de manera segura i eficient.
Des del dilema del presoner que fomenta la cooperació entre validators, fins als jocs d’ultimàtum que determinen les tarifes de transacció, els conceptes de la teoria de jocs estan profundament integrats en l’estructura de qualsevol DLT. Aquests mecanismes no només s’apliquen a la blockchain de Bitcoin, sinó que també són igualment rellevants en una varietat de blockchains i altres tecnologies DLT que no requereixen permisos per participar. Això demostra la universalitat i l’adaptabilitat de la teoria de jocs com una eina per afrontar i resoldre els reptes inherents als sistemes distribuïts i descentralitzats.
Finalment, l’ús d’estratègies de càstig i mecanismes d’incentiu en aquests sistemes no només reforça la seguretat i la integritat de les xarxes, sinó que també promou una governança efectiva i equitativa, essencial per a la sostenibilitat i l’expansió d’aquestes plataformes tecnològiques. Així, la teoria de jocs es consolida com un component clau en l’avanç i l’evolució de les tecnologies descentralitzades, oferint un marc sòlid per al disseny de futures innovacions en l’àmbit de les DLTs.
Vols continuar llegint sobre la tecnologia blockchain? No et perdis aquests recursos!
- Què són les DeFi i com transformen les finances tradicionals?
- NFT: La revolució dels actius digitals únics
- Smart contracts: la tecnologia que impulsa les dApps
- Oracles: La pedra angular dels contractes intel·ligents
A Block&Capital, especialistes en selecció de personal, treballem per crear oportunitats on el creixement i l’èxit siguin a l’abast de tothom. Si estàs preparat per fer un pas endavant en la teva carrera professional, no dubtis a contactar amb nosaltres.
Últims posts
