En aquest article, ens endinsarem en els orígens de la tecnologia blockchain, explorarem les seves característiques més rellevants i analitzarem els mecanismes de consens que la fan funcionar. A més, examinarem una àmplia gamma de casos d’ús que demostren la versatilitat d’aquesta tecnologia innovadora. Igualment, abordarem les diferents classes de blockchain, els llenguatges de programació associats i els repositoris més utilitzats. Finalment, destacarem els recursos disponibles per a aquells que vulguin aprofundir en el fascinant món de la blockchain.
Origen
La tecnologia blockchain sorgeix com una evolució de diverses tecnologies durant la dècada dels anys 90, impulsada per avenços significatius en criptografia i gestió de registres digitals.
Visionaris com Stuart Haber i W. Scott Stornetta (els personatges més citats al whitepaper del Bitcoin) van establir les bases amb la seva proposta de segell temporal o timestamp, que garantia la integritat dels documents. L’any 1997, Adam Back va crear HashCash, utilitzant un sistema de Proof-of-Work per reduir el correu brossa i prevenir atacs de denegació de servei. L’any 1998, Wei Dai va introduir “b-money“, una forma descentralitzada de diners electrònics, seguit per Nick Szabo amb el seu concepte “Bit Gold” l’any 2005.
La publicació del whitepaper de Bitcoin l’any 2008 per part de Satoshi Nakamoto va marcar un punt d’inflexió crucial en proposar la primera xarxa de transaccions descentralitzada, establint així el primer cas d’ús de la tecnologia blockchain. La confiança en les matemàtiques i la criptografia com a pilars fonamentals reflecteix un canvi de paradigma en la manera com concebem i garantim la seguretat i la confiança en el món digital.
Característiques de la tecnologia blockchain
Les característiques clau de la blockchain són:
- Descentralització: Opera en una xarxa de nodes distribuïts en lloc de dependre d’un servidor centralitzat. Això proporciona resistència a la censura i augmenta la seguretat en eliminar un únic punt de fallada.
- Immutabilitat: Un cop s’afegeix un bloc a la cadena, és pràcticament impossible modificar-lo sense alterar els blocs posteriors. Això és gràcies a la utilització d’una funció hash criptogràfica i al consens distribuït, que asseguren la immutabilitat de les dades registrades.
- Transparència: Totes les dades registrades són visibles per a tots els participants de la xarxa. Això incrementa la confiança en els registres i fomenta una major transparència en les operacions realitzades a la blockchain.
- Seguretat: Es basa en l’ús de tècniques criptogràfiques per protegir la integritat de les dades i garantir l’autenticitat de les transaccions. A més, el consens distribuït garanteix la validació i la fiabilitat de les operacions realitzades a la xarxa.
- Control de privacitat: Algunes blockchains permeten mantenir certa privadesa en donar als usuaris el control sobre qui pot accedir a les seves dades, mantenint la integritat de la cadena.
- Eficiència: Les transaccions a la blockchain poden executar-se de manera eficient sense necessitat d’intermediaris, cosa que redueix els costos i els temps de processament.
Aquestes característiques són fonamentals per entendre com funciona una blockchain i com pot ser aplicada en diversos contextos per millorar la seguretat, la transparència i l’eficiència en una àmplia gamma d’aplicacions.
Consens
En el funcionament de la tecnologia blockchain, el mecanisme de consens juga un paper determinant. Aquest mecanisme estableix com els participants de la xarxa arriben a un acord sobre l’estat de la mateixa i com es validen les transaccions. Dos dels principals mecanismes de consens són la Prova de Treball (Proof-of-Work) i la Prova de Participació (Proof-of-Stake). Cadascun d’aquests mecanismes té les seves pròpies característiques, avantatges i desafiaments, que explorarem a continuació.
Prova de Treball (PoW)
- Els participants competeixen entre ells per resoldre problemes matemàtics complexos.
- Ofereix un elevat nivell de seguretat, però requereix un elevat consum energètic.
- Això condueix a una centralització de la mineria, limitant la participació individual.
Prova de Participació (PoS)
- Els participants amb una quantitat determinada de tokens utilitzen els seus fons per validar els blocs.
- Redueix dràsticament el consum d’energia en comparació amb el PoW.
- Tanmateix, aquest enfocament podria incentivar la concentració de riquesa i la centralització en mans d’aquells que disposen de grans quantitats de tokens.
Ambdós mecanismes de consens són fonamentals per garantir la seguretat i la integritat de les xarxes blockchain. No obstant això, cadascun presenta els seus propis avantatges i desafiaments, i l’elecció entre ells depèn de diversos factors, inclòs el context i els objectius específics de la xarxa en qüestió.
Casos d’ús de la tecnologia blockchain
A continuació, es presenten alguns exemples de casos d’ús de la tecnologia blockchain en diferents àmbits, destacant com millora l’eficiència, la seguretat i la transparència dels processos:
- Criptomonedes i pagaments digitals: Dona suport a criptomonedes com bitcoin, ether, entre d’altres, facilitant transaccions descentralitzades i segures.
- Contractes intel·ligents: Aquests contractes autoexecutables basats en blockchain automatitzen l’execució d’acords quan es compleixen certes condicions predefinides.
- Gestió de la cadena de subministrament: S’utilitza per rastrejar el moviment dels productes al llarg de la cadena de subministrament, aportant transparència i garantint l’autenticitat i la qualitat.
- Gestió d’identitat: Permet als usuaris tenir el control sobre la seva pròpia identitat digital, útil per verificar identitats en línia, accedir a serveis governamentals i gestionar credencials digitals.
- Votació segura: Proporciona un sistema de votació electrònic transparent i resistent a manipulacions, augmentant la seguretat i la confiança en els processos electorals.
- Gestió d’actius digitals: S’utilitza per a l’emissió i la gestió d’actius digitals com tokens, accions i altres valors, permetent la tokenització d’actius tradicionals i la creació de nous models de negoci.
- Propietat intel·lectual: Permet el seguiment i la protecció de la propietat intel·lectual i els drets d’autor mitjançant el registre immutable d’actius digitals a la blockchain.
- Gestió de l’energia: Facilita la creació de xarxes elèctriques intel·ligents, permetent l’intercanvi descentralitzat d’energia entre productors i consumidors, així com la gestió eficient de l’energia renovable.
- Salut i ciència: S’utilitza per a l’intercanvi segur de dades mèdiques entre proveïdors sanitaris i pacients, garantint la privacitat i la integritat de la informació.
- Seguiment de béns immobles: Permet la transacció segura i transparent de béns immobles, agilitzant els processos de compra, venda i registre de propietats.
Varietat de blockchains
Cada blockchain té les seves pròpies particularitats, i l’elecció depèn dels requisits que necessitem per al nostre projecte, com la privacitat, l’escalabilitat, la seguretat i el grau de descentralització desitjat.
- Blockchain pública: Es refereix a una blockchain en la qual qualsevol persona pot participar en la xarxa, llegir i executar-hi transaccions. Les blockchains públiques són ideals per crear aplicacions on la transparència i l’accessibilitat són prioritàries, com és el cas de les criptomonedes.
- Blockchain privada: En contrast amb les blockchains públiques, les blockchains privades permeten l’accés a la xarxa només a un grup selecte de participants. Aquestes xarxes són gestionades per una entitat centralitzada i es requereixen permisos per participar-hi. Són útils en casos on la privacitat i el control són fonamentals, com en aplicacions empresarials on només determinats socis comercials necessiten accedir a la xarxa.
- Blockchain de consorci: Estan controlades per un consorci o grup d’organitzacions que cooperen entre elles. Tot i que no són completament públiques, tampoc no són completament privades. Els participants són seleccionats i se’ls atorguen certs permisos per participar en la xarxa. Aquest model és habitual en àmbits on múltiples parts necessiten col·laborar i compartir dades de manera fiable, com la indústria financera o la gestió de la cadena de subministrament.
- Blockchain híbrida: Combinen característiques de les blockchains públiques i privades, permetent tant la participació oberta com la restricció d’accés quan cal. Aquesta flexibilitat les fa ideals per adaptar-se a una àmplia varietat d’aplicacions. Per exemple, una blockchain híbrida pot utilitzar una xarxa pública per validar transaccions, alhora que protegeix la privacitat de determinades dades a través d’una xarxa privada.
Llenguatges de programació més utilitzats
Les principals blockchains solen estar vinculades a determinats llenguatges de programació. Per exemple, Solidity s’utilitza a Ethereum, i C++ i Python són comuns a Bitcoin. Michelson, el llenguatge utilitzat per Tezos, està optimitzat per a la verificació formal de contractes intel·ligents, cosa que garanteix la seva seguretat i fiabilitat. Plutus, el llenguatge associat a Cardano, es centra en la seguretat i l’estructura modular; per la seva banda, Rust, utilitzat per Polkadot, ofereix robustesa i rendiment per a aplicacions descentralitzades d’alt rendiment. Cadascun d’aquests llenguatges té les seves particularitats i beneficis, adaptant-se als requisits específics de cada protocol blockchain.
Repositoris més populars
Les plataformes més utilitzades per al desenvolupament de projectes basats en tecnologia blockchain són GitHub, Bitbucket i GitLab. Entre els repositoris més destacats hi ha Ethereum i Bitcoin Core, que lideren en termes d’activitat i contribucions.
Recursos per a l’aprenentatge
A més dels repositoris de codi, hi ha moltes maneres d’aprendre sobre la tecnologia blockchain. Existeix una gran quantitat de seminaris, mentoratges, fòrums, cursos, podcasts, grups d’estudi i esdeveniments. També hi ha plataformes educatives i conferències a diferents llocs del món.
Els llocs de Stack Exchange, com Stack Overflow i Bitcoin Stack Exchange, són molt útils també. Contenen molta informació, discussions i solucions a problemes tècnics i qüestions relacionades amb altres tecnologies. La gent fa preguntes i altres persones hi responen, ajudant-se mútuament.
A més, en llocs com Reddit, hi ha comunitats senceres dedicades a parlar sobre la blockchain i els seus usos. Allà, els usuaris poden compartir experiències, fer preguntes i trobar més informació de manera fàcil i organitzada.
Amb aquesta varietat de recursos, tant principiants com experts tenen l’oportunitat d’aprofundir en la seva comprensió i, al mateix temps, abordar els reptes que presenta.
Conclusions
En resum, la tecnologia blockchain té el potencial de transformar molts aspectes de la nostra vida i de revolucionar indústries senceres. La seva capacitat per proporcionar transparència, seguretat i descentralització la converteix en una eina excel·lent per optimitzar processos, millorar l’eficiència i augmentar la confiança en les transaccions digitals.
No obstant això, és essencial comprendre tant els seus beneficis com les seves limitacions per aprofitar al màxim el seu potencial i, alhora, abordar els reptes que presenta.
Amb una comprensió sòlida de les aplicacions i dels principals protocols, estem preparats per avançar cap a un futur impulsat per la tecnologia blockchain.
Recursos:
[1] Bitcoin whitepaper
[2] Forbes: The Blockchain was born 20 years before
[3] Wikipedia: Cadena de Bloques.
[4] Investopedia: B-Money, Overview, Goals, Differences From Bitcoin
A Block&Capital, especialistes en selecció de personal, treballem per crear oportunitats on el creixement i l’èxit siguin a l’abast de tothom. Si estàs preparat per fer un pas endavant en la teva carrera professional, no dubtis a contactar amb nosaltres.
Últims posts
