Vés al contingut

El fascinant món de la governança descentralitzada

Què és la governança?

La governança a les xarxes blockchain o DLT públiques fa referència al conjunt de regles, procediments i pràctiques que defineixen com s’operen i es prenen decisions de manera transparent dins d’una xarxa.

Aquest marc és essencial per garantir que les decisions es prenguin de manera equitativa i transparent entre les parts interessades, sense que cap entitat exerceixi una influència indeguda. Això facilita una major autonomia i autodeterminació, permetent a les comunitats adaptar les seves estructures de govern segons les seves necessitats i valors específics.

Orígens de la governança descentralitzada

En els primers dies de Bitcoin, la governança era pràcticament inexistent i, en molts sentits, centralitzada. Satoshi Nakamoto prenia les decisions principals sobre la direcció del projecte. Amb la desaparició de Nakamoto i l’arribada de Gavin Andresen, la governança va començar a evolucionar cap a un model més estructurat, basat en les propostes de millora de Python (PEP)

La introducció de les Bitcoin Improvement Proposals (BIP), amb BIP-001 creat per Amir Taaki i millorat per Luke Dashjr, va marcar un punt d’inflexió en la formalització de la governança de Bitcoin i d’altres criptomonedes com Ethereum, que es van basar en el mateix model, en aquest cas mitjançant les EIP.

Importància de la governança descentralitzada

En una comunitat on els seus participants interactuen de diferents maneres i amb diversos propòsits, es fa evident la necessitat d’un conjunt de regles i normes que permetin una convivència saludable entre els seus membres.

En el context de xarxes distribuïdes, on la descentralització és una característica clau, la governança esdevé especialment complexa, ja que cal garantir que totes les decisions es prenguin mitjançant un ampli consens entre els participants de la xarxa. Això és fonamental per evitar que una sola entitat o un grup reduït tingui un control total, cosa que podria posar en risc la seguretat i integritat de la xarxa.

Models on-chain i off-chain

Les tecnologies descentralitzades i distribuïdes obren la porta a noves opcions de governança, conegudes com a governança “on-chain” o dins de la cadena, i “off-chain“.

Governança on-chain

La governança “on-chain” fa referència a un sistema de votació integrat que gestiona i implementa els canvis a la xarxa. En aquest model, qualsevol membre de la comunitat pot proposar modificacions, i els participants amb dret a vot decideixen si les accepten o rebutgen.

En algunes formes de governança “on-chain”, els canvis de protocol proposats ja estan escrits en el codi i s’implementen automàticament si les parts interessades aproven els canvis.

Per exemple, Tezos utilitza un “ledger auto-enmendable” on els canvis aprovats per la comunitat s’implementen primer en una testnet. Si els canvis són exitosos, es finalitzen a la xarxa principal. Aquest enfocament garanteix que les modificacions es proven adequadament abans d’entrar en funcionament.

Governança off-chain

La governança “off-chain“, en canvi, s’assembla més a les estructures de govern tradicionals. Aquest model consisteix que qualsevol decisió per modificar el protocol es produeix a través d’un procés informal de debat social que, si s’aprova, s’aplica després al codi. Aquest sistema s’utilitza tant a Bitcoin com a Ethereum, on l’equilibri de poder es distribueix entre desenvolupadors, miners, usuaris i empreses.

Encara que aquest model permet una evolució més lenta i meticulosa, manté un aspecte relativament centralitzat, excloent molts usuaris que no disposen de coneixements tècnics o poder financer per participar en la presa de decisions.

Consens

El consens és un principi fonamental en la governança. Representa el mecanisme pel qual els participants de la xarxa s’acorden sobre l’estat únic i veritable de la xarxa, garantint la integritat de les dades registrades.

A continuació, es presenten els dos més populars dins la indústria:

  • Proof of Work (PoW): Utilitzat per Bitcoin, el PoW requereix que els participants (miners) resolguin problemes matemàtics complexos. El primer miner que resol el problema afegeix el bloc a la cadena, i la xarxa el valida. Aquest mètode és robust i segur, però consumeix una gran quantitat d’energia.
  • Proof of Stake (PoS): En PoS, els validadors són seleccionats per crear nous blocs i validar transaccions basant-se en la quantitat de criptomonedes que posseeixen. Aquest enfocament és més eficient energèticament que el PoW.

La tecnologia i els algoritmes de consens subjacents evolucionen constantment, impulsats per un esforç continuat per millorar l’eficiència, la seguretat i la usabilitat d’aquestes xarxes.

Si vols aprofundir més sobre l’apassionant concepte del consens descentralitzat i resistent a fallades bizantines, no et perdis el nostre article dedicat.

Forks o bifurcacions

Els forks, en canvi, es produeixen quan hi ha una manca de consens dins la comunitat sobre un canvi proposat al protocol. Aquestes discrepàncies poden sorgir per diferències filosòfiques, tècniques o econòmiques respecte a la direcció futura de la xarxa.

Quan la comunitat no aconsegueix un consens sobre un canvi, pot donar lloc a un fork a la cadena, on la xarxa es divideix en dues versions diferents, cadascuna amb el seu propi protocol i conjunt de regles.

Així, la governança juga un paper fonamental en la gestió dels forks, ja que proporciona el marc i els processos per a la presa de decisions col·lectives. Una governança efectiva pot ajudar a evitar forks divisoris facilitant la comunicació i la resolució de conflictes dins la comunitat, promovent un consens ampli al voltant dels canvis proposats al protocol.

Conclusions

La governança és fonamental per a la gestió, l’èxit i la integritat de les xarxes descentralitzades i distribuïdes. Permet una presa de decisions equitativa i transparent, assegurant que el poder no estigui concentrat en poques mans. A mesura que les tecnologies continuen evolucionant, la governança continuarà sent un tema crucial, amb models “on-chain” i “off-chain” que ofereixen diferents avantatges i reptes.

Un exemple destacat de millora en la gestió d’aquestes xarxes és Tezos, que elimina la possibilitat de forks en el seu protocol gràcies al seu sistema de ledger autoenmendable. Això assegura que els canvis es provin i validin de manera eficient abans de la seva implementació definitiva, millorant l’estabilitat i cohesió de la xarxa.

La clau per a qualsevol sistema de governança és el consens, que garanteix que els canvis es duguin a terme de manera inclusiva i justa per a tots els participants de la xarxa.

Vols continuar llegint sobre la tecnologia blockchain? No et perdis aquests recursos:

A Block&Capital, especialistes en selecció de personal, treballem per crear oportunitats on el creixement i l’èxit siguin a l’abast de tothom. Si estàs preparat per fer un pas endavant en la teva carrera professional, no dubtis a contactar amb nosaltres.