DLT: Tecnologies de registre distribuït i la seva aplicació

Index View

Les tecnologies de registre distribuït (DLT) representen un punt d’inflexió en l’emmagatzematge i la gestió de la informació, establint un paradigma innovador que es distingeix per la seguretat, la transparència i l’eficiència en el tractament de dades. Aquestes tecnologies permeten la creació de registres compartits en què les transaccions es registren simultàniament en múltiples ubicacions, eliminant la necessitat d’una entitat central de confiança.

Les DLT poden adoptar configuracions molt diverses segons el grau de descentralització, accés i control. Es poden classificar principalment en funció de si requereixen permisos (permissioned) o no (permissionless), i de si són públiques o privades.

Comprendre aquesta diversitat i el potencial de les DLT és essencial per a desenvolupadors i organitzacions a l’hora d’escollir l’eina més adequada. Aquest coneixement obre noves oportunitats i impulsa la transformació digital en diversos sectors, aprofitant les fortaleses específiques de cada tipus de DLT per respondre a les exigències d’un món cada cop més digital i interconnectat. La decisió entre sistemes públics o privats, amb o sense permisos, va més enllà dels aspectes tècnics: reflecteix també una visió sobre com hauríem d’intercanviar i gestionar les dades en la nostra societat.

DLT sense permisos (Permissionless)

Els sistemes DLT sense permisos es caracteritzen per una estructura pública que no restringeix la participació per identitat ni autorització prèvia. Promouen un model profundament descentralitzat, on no hi ha cap autoritat central que determini qui pot o no pot formar part de la xarxa. Les característiques principals d’aquest model són:

Accessibilitat pública: Qualsevol persona amb accés a Internet pot participar-hi, ja sigui contribuint al procés de consens, realitzant transaccions o desenvolupant aplicacions sobre la plataforma. Això afavoreix la inclusió global i redueix les barreres d’entrada.
Anonimat i pseudonimat: Els usuaris poden interactuar dins la xarxa sense haver de revelar la seva identitat real. Això s’aconsegueix mitjançant adreces o claus públiques que actuen com a pseudònims.
Resistència a la censura: L’absència d’un punt de control central dificulta que cap entitat o conjunt d’entitats pugui censurar o bloquejar transaccions específiques. Això garanteix la llibertat d’expressió i la viabilitat de qualsevol transacció legítima.
Seguretat distribuïda: La integritat i seguretat de la xarxa es basen en un consens distribuït, és a dir, la validació de transaccions es realitza de manera col·lectiva.

A continuació, citem alguns exemples d’aquesta categoria:

Bitcoin (Blockchain): La blockchain de Bitcoin és un tipus de registre distribuït que consisteix en llistes creixents de registres (blocs) enllaçats de manera segura mitjançant funcions hash criptogràfiques. Cada bloc conté un hash del bloc anterior, un segell de temps i dades de transacció, generalment representades com un arbre de Merkle. Com que cada bloc incorpora informació del bloc anterior, formen una cadena que fa que les transaccions siguin irreversibles; un cop registrades, les dades no es poden modificar sense alterar tots els blocs següents.
Radix (Cerberus): Cerberus, desenvolupat per Radix, és un protocol que millora l’escalabilitat de les xarxes DLT mitjançant l’ús de sharding. Divideix el processament de transaccions i la gestió d’estat en segments anomenats shards, cadascun dels quals executa un algorisme de consens tolerant a fallades bizantines (BFT) per ordenar les transaccions i mantenir un estat local. Per dur a terme transaccions que abasten diversos shards, Cerberus implementa un mecanisme de comunicació entre shards que permet una coordinació amb baixa sobrecàrrega, utilitzant sharding basat en UTXO.
Hedera (Hashgraph): Hashgraph de Hedera és una tecnologia DLT basada en DAG, diferent tant de la blockchain com del projecte Tangle d’IOTA. Utilitza un protocol de gossip per distribuir informació sobre les transaccions entre tots els nodes de la xarxa, i un consens de prova de participació per validar-les. Aquest enfocament resol de manera eficient els problemes d’escalabilitat i consum energètic associats a la blockchain. A més, Hedera destaca pel seu enfocament en la governança, el compliment regulador i la prevenció de bifurcacions que puguin comprometre la integritat de la xarxa. En el seu White Paper, Hedera, es presenta com una plataforma versàtil capaç de donar suport a una àmplia gamma d’aplicacions, des de criptomonedes fins a contractes intel·ligents, oferint una infraestructura sobre la qual es poden construir i modificar aplicacions tant de forma privada com oberta a la comunitat.
Holochain: Holochain introdueix un enfocament innovador per als registres distribuïts, utilitzant Taules Hash Distribuïdes (DHT). Cada node manté i construeix de manera independent el seu historial de transaccions, i en comparteix després fragments amb altres nodes per a la seva validació. Aquest mètode facilita un sistema segur, escalable i eficient sense necessitat de consens global sobre un únic historial de transaccions. Un aspecte destacat és que permet als nodes retirar les dades compartides, atorgant a cada un control sobirà sobre la seva informació. Això proporciona privacitat i facilita l’exercici del dret a l’oblit sense intervenció externa, proposant una major autonomia i control de dades per part dels usuaris.

DLT amb Permís (Permissioned)

Dins de les DLT amb permís (permissioned), es distingeixen dues variants principals: les privades, on l’accés al registre està restringit a entitats específicament autoritzades, i les públiques, on la visualització del registre està oberta a tothom, però només certes entitats autoritzades poden realitzar transaccions o canvis.

Permissioned privades

Els registres privats amb permís estan dissenyats per a entorns en què la privacitat, la seguretat i el control sobre l’accés i les transaccions són fonamentals. A diferència dels sistemes permissionless, on qualsevol persona pot participar sense restriccions, els registres privats amb permís requereixen que els participants siguin explícitament autoritzats per un administrador de la xarxa o per un mecanisme de governança establert. A continuació, es detallen les seves característiques, beneficis i aplicacions:

Control d’accés: L’accés a la xarxa es limita a entitats verificades i autoritzades, permetent una gestió més segura de la informació i les transaccions. Aquest control s’estén a la lectura, escriptura i participació en el consens de la xarxa.
Privacitat millorada: En restringir l’accés, aquests registres poden assegurar que la informació sensible sigui accessible només per a aquells amb els permisos adequats, permetent complir els requisits de privacitat i confidencialitat.
Eficiència en la verificació de dades: Atès que el nombre de participants en el procés de consens és més petit i ben definit, els registres privats amb permís poden assolir una major eficiència en la verificació de dades i el processament de transaccions, reduint potencialment els temps d’espera.
Personalització i flexibilitat: Aquests sistemes permeten una major flexibilitat en termes de configuració de la xarxa, polítiques de consens i gestió de transaccions, fet que els fa adequats per a una àmplia gamma d’aplicacions empresarials i sectorials.

Acontinuació, citem alguns exemples d’aquesta categoria:

Hyperledger Fabric: Hyperledger es presenta com una alternativa a les DLT públiques, centrant-se en la seguretat i la privacitat mitjançant l’ús de certificats electrònics per a cada usuari i node, emesos per una autoritat de certificació. Aquest mètode es basa en la infraestructura de clau pública (PKI), a diferència de les signatures de corba el·líptica utilitzades per Bitcoin i Ethereum, la qual cosa implica diferències significatives en termes jurídics. La identitat dels usuaris s’autentica a través del Membership Service Provider, assegurant que cada un tingui els permisos necessaris segons la configuració del canal. Hyperledger introdueix privacitat a la xarxa mitjançant col·leccions d’informació privada i permet configurar xarxes privades, encara que això pot reduir la descentralització, un aspecte fonamental de les DLT públiques.
Corda R3: 3 Corda adopta un enfocament de «registre compartit», és a dir, no existeix una base de dades central a la qual tots els usuaris hagin de connectar-se. Cada usuari manté la seva pròpia còpia del registre, actualitzant-la amb les últimes transaccions. Les transaccions només es comparteixen amb les parts involucrades, mantenint la privacitat i confidencialitat de les dades. Per tant, Corda és una plataforma DLT dissenyada específicament per a serveis financers i l’ús de contractes intel·ligents per a l’automatització de transaccions.

Permissioned públiques

Els registres públics amb permís limiten l’escriptura al registre a entitats autoritzades, però permeten que qualsevol persona pugui veure el contingut. Aquest enfocament combina aspectes de transparència amb control sobre qui pot afegir nous dades. Exemple:

Ripple (XRP): Tot i que Ripple opera una xarxa de pagaments global utilitzada principalment per a transaccions ràpides i econòmiques, s’ajusta més estretament a una blockchain pública amb permís. Això és perquè, tot i que el seu llibre major és públic i qualsevol pot descarregar-lo i veure’l, la validació de transaccions està restringida a nodes preaprovats per Ripple Labs, fet que impedeix que qualsevol usuari pugui participar en el procés de consens sense permís.

Conclusions

Com hem vist al llarg de l’article, les tecnologies de registre distribuït (DLT) ofereixen un ampli i divers espectre d’aplicacions que revolucionen la manera com emmagatzemem, gestionem i validem la informació.

Aquesta classificació, per tant, demostra l’amplitud de les DLT, des de sistemes altament descentralitzats i públics fins aquells amb nivells significatius de control i restricció d’accés. L’elecció entre aquests sistemes depèn de les necessitats específiques de seguretat, escalabilitat, transparència i control. Mentre que les plataformes sense permís promouen una participació pública i una resistència a la censura, les plataformes amb permís ofereixen solucions adaptades a requisits empresarials o sectorials específics, on la confidencialitat, la verificació d’identitat i l’eficiència del consens són crítics.

Vols continuar llegint sobre la tecnologia blockchain? No et perdis aquests recursos!

A Block&Capital, especialistes en selecció de personal, treballem per crear oportunitats on el creixement i l’èxit siguin a l’abast de tothom. Si estàs preparat per fer un pas endavant en la teva carrera professional, no dubtis a contactar amb nosaltres.

Últims posts