En l’àmbit tecnològic, especialment pel que fa a blockchain i les tecnologies de registre distribuït (DLTs), sovint es fa servir descentralitzat i distribuït com si fossin sinònims. Tot i que estan estretament relacionats, no són el mateix, i aquesta confusió, a més de ser habitual, pot provocar malentesos sobre les capacitats i avantatges reals d’aquestes tecnologies.
Per què continuem confonent aquests termes? És per desconeixement, o potser hi ha alguna cosa més al darrere? En aquest article, explorarem les diferències fonamentals entre tots dos conceptes, tot qüestionant si fem servir les paraules adequades i quines implicacions pot tenir aquesta manca de precisió.
Què vol dir descentralitzat?
Un sistema descentralitzat reparteix el control entre múltiples nodes, eliminant la dependència d’una única autoritat central. En lloc de concentrar el poder en una entitat específica, les decisions i validacions es comparteixen entre els participants. Aquest enfocament aporta diversos beneficis:
- Autonomia: Aquests sistemes no necessiten un organisme central per funcionar. Per exemple, la blockchain de Bitcoin opera de manera independent gràcies al seu protocol, que estableix regles seguides per tots els nodes. Aquest disseny no només redueix costos en eliminar intermediaris, sinó que també enforteix la seguretat en impedir que una sola entitat controli el sistema.
- Resiliència: Com que no tenen un únic punt de fallada, són més resistents als atacs o manipulacions. Per exemple, comprometre la xarxa de Bitcoin requeriria controlar més del 50% de la seva potència de càlcul, cosa extremadament complexa. A més, la seva arquitectura protegeix la xarxa davant desastres naturals o interrupcions imprevistes.
- Transparència: Les decisions rellevants es prenen mitjançant processos de consens on tots els nodes tenen veu. Això garanteix que les regles siguin clares i verificables, i que les transaccions siguin visibles per a tots els participants.
Bitcoin és un exemple emblemàtic de descentralització: les transaccions són validades per consens entre els nodes, sense la presència d’una entitat central. Tot i que també és un sistema distribuït, la seva naturalesa descentralitzada assegura que cap organització el pugui controlar ni censurar.
Què vol dir distribuït?
Per altra banda, un sistema distribuït reparteix les tasques o components entre diversos nodes situats en ubicacions diferents, amb l’objectiu de millorar aspectes com:
- Eficiència: El repartiment de responsabilitats permet processar grans volums de dades o transaccions de manera més àgil. Per exemple, serveis com Google Cloud assignen tasques específiques a diferents servidors per tal de maximitzar-ne el rendiment.
- Escalabilitat: Aquests sistemes poden créixer afegint nous nodes sense comprometre’n la funcionalitat, fet que els fa ideals per a aplicacions amb una gran demanda, com les xarxes socials o les plataformes de streaming..
- Redundància: Si un node falla, altres poden assumir la seva funció, garantint així la continuïtat del servei i la integritat de les dades. Sistemes d’emmagatzematge com Google Drive repliquen la informació en múltiples ubicacions, protegint-la davant desastres.
Tanmateix, el fet que un sistema sigui distribuït no vol dir que sigui descentralitzat. Encara que els nodes estiguin repartits, una entitat central pot mantenir-ne el control total. Per exemple, un clúster de servidors gestionat per Google és distribuït, però l’autoritat roman exclusivament en mans de l’empresa.
La diferència entre descentralitzat i distribuït
Un sistema distribuït pot dividir físicament els seus components, però conservar el control en una sola autoritat. En canvi, un sistema descentralitzat garanteix que el poder estigui repartit de manera equitativa entre els participants.
Exemple pràctic
Per entendre millor aquesta diferència, imagina una empresa amb diverses sucursals:
- Sistema centralitzat: Totes les decisions importants es prenen des de la direcció a l’oficina principal, encara que algunes tasques operatives es deleguin.
- Sistema distribuït: Les sucursals es troben en diferents ciutats i cadascuna té el seu propi equip operatiu. Tot i així, les decisions clau (estratègia, preus, polítiques) continuen venint de l’oficina central.
- Sistema descentralitzat: Cada sucursal actua de manera autònoma dins d’un marc comú, prenent decisions locals sense dependre d’una seu central.
Aquesta analogia mostra com un sistema pot estar físicament distribuït (com les sucursals), però no necessàriament descentralitzat (si el poder continua centralitzat a l’oficina principal).
Ambigüitat i estandardització del terme DLT
L’ús estès del terme DLT ha afavorit una ambigüitat que contribueix a la confusió. Sovint, “registre distribuït” s’utilitza com a sinònim de “sistema descentralitzat”, quan en realitat són conceptes diferents. Aquesta imprecisió permet que tecnologies centralitzades amb una arquitectura distribuïda es presentin com a descentralitzades, generant una percepció errònia entre usuaris i mercats.
És pertinent plantejar-se si “tecnologia de registre distribuït” és realment el terme més adequat, o si caldria redefinir-lo per distingir clarament entre la distribució física de les dades i la descentralització del poder. Fer-ho no només ajudaria a evitar malentesos, sinó que també permetria ajustar les expectatives a la realitat tecnològica.
Conclusió: Estem utilitzant correctament aquests termes?
La confusió entre “distribuït” i “descentralitzat” no és només una qüestió tècnica; és un problema que distorsiona les expectatives i, en alguns casos, afavoreix aquells que volen presentar certes tecnologies com més autònomes del que realment són.
- No tot el que és distribuït és descentralitzat: Un sistema distribuït pot repartir tasques entre diversos nodes, però això no implica necessàriament l’absència de control central.
- No totes les DLTs són descentralitzades: Sovint s’associa automàticament una tecnologia de registre distribuït amb la descentralització, però aquesta suposició errònia pot conduir a una visió equivocada sobre les seves capacitats i limitacions reals.
- Bitcoin aconsegueix un equilibri singular: La seva blockchain és alhora distribuïda i descentralitzada, convertint-se en un exemple paradigmàtic de com aquestes dues característiques poden integrar-se de manera efectiva.
Per tant, per evitar malentesos, cal que siguem més precisos a l’hora d’utilitzar aquests conceptes. Comprendre’n les diferències ens permetrà prendre decisions més informades, evitar caure en discursos de màrqueting enganyosos i ajustar les expectatives al que aquestes tecnologies poden oferir realment.
A Block&Capital, especialistes en selecció de personal, treballem per crear oportunitats on el creixement i l’èxit siguin a l’abast de tothom. Si estàs preparat per fer un pas endavant en la teva carrera professional, no dubtis a contactar amb nosaltres.
Últims posts
