Amb la consolidació dels models de treball híbrid, en què les persones alternen entre l’oficina i la llar, la superfície d’atac s’ha ampliat de manera considerable. Aquest nou paradigma obliga les organitzacions a adoptar estratègies de ciberseguretat més sofisticades, resilients i dinàmiques.
Avui dia no n’hi ha prou amb protegir la xarxa corporativa: cal tenir en compte diversos factors com els dispositius personals, les xarxes domèstiques que fan servir els empleats o els serveis desplegats al núvol. Tots aquests elements conformen un escenari on el perímetre clàssic ha deixat d’existir, i amb ell, la falsa sensació de seguretat proporcionada per un firewall.
La qüestió ja no és si cal reforçar l’estratègia de ciberseguretat, sinó fins a quin punt és adaptable i autònoma la teva arquitectura per detectar i respondre a amenaces en temps real. En aquest article repassarem algunes estratègies que pots començar a aplicar per protegir la teva xarxa en entorns híbrids.
Zero Trust: Protección en un mundo sin perímetros
Com ja hem comentat en aquest article, la filosofia Zero Trust, basada en el principi de «no confiar mai, verificar sempre», s’ha convertit en un dels pilars de la ciberseguretat actual. En un entorn híbrid, on els endpoints no sempre estan sota el control del departament de TI, és especialment important implementar:
- Autenticació multifactor (MFA) obligatòria, fins i tot en xarxes internes
- Autorització granular basada en polítiques dinàmiques (ABAC o RBAC enriquit)
- Integració amb sistemes de Identity as a Service (IDaaS) com Okta, Azure AD o Auth0
També cal assegurar-se que cada microservei o API valida la identitat del sol·licitant, fins i tot dins de xarxes privades o VPNs. Si una aplicació confia que una petició interna és segura només perquè prové d’una IP coneguda, es poden produir vulnerabilitats.
Què implica aplicar Zero Trust al desenvolupament?
- No confiïs en les xarxes internes: Cada servei ha d’autenticar i autoritzar cada petició, fins i tot si prové d’una xarxa interna
- Tokens curts i rotació freqüent: Fes servir JWT o sistemes d’autenticació amb expiració breu i revocació immediata
- Context-aware access: Implementa decisions d’autorització que tinguin en compte el context: ubicació, dispositiu, hora i tipus d’acció.
Segmentació de Xarxa Basada en Programari (SDP): Controlar l’accés sense confiar en la xarxa
Les VPN tradicionals, durant molt de temps considerades l’estàndard per al teletreball, avui dia representen més un problema que una solució, ja que proporcionen accés complet a tota la xarxa simplement en base a l’autenticació de l’usuari.
La segmentació definida per programari (Software Defined Perimeter) trenca completament amb aquesta lògica. En lloc d’assumir que un usuari vàlid ha de tenir accés ampli, el model SDP estableix túnels xifrats i dinàmics només cap als recursos específics per als quals hi ha permisos explícits, segons la identitat, el context, el dispositiu i l’estat de compliment. La resta de la infraestructura roman invisible.
Aquest concepte s’anomena invisibilitat de xarxa, i fa que un recurs ni tan sols existeixi per a qui no hi té accés. No respon a pings, no exposa ports ni apareix al DNS.
Seguretat integrada: Del codi a la infraestructura
En l’escenari actual, la seguretat ha d’estar integrada en cada fase del cicle de vida del programari, no com un pas addicional, sinó com un principi de disseny.
És en aquest context que neix l’enfocament DevSecOps, com una cultura de treball col·laborativa entre desenvolupament, operacions i seguretat. El seu objectiu és incorporar pràctiques de seguretat des de les primeres etapes del cicle de vida del programari, automatitzant controls i validacions, i abordant els riscos de seguretat amb la mateixa prioritat que tradicionalment es dona a la disponibilitat, el rendiment i l’escalabilitat del sistema.
Adoptar DevSecOps implica aplicar la seguretat a totes les fases del desenvolupament. No es tracta només de revisar el codi font, sinó d’entendre que els riscos es distribueixen entre dependències externes, contenidors, infraestructura automatitzada i fluxos d’integració contínua. Algunes de les pràctiques i eines recomanades són:
- Anàlisi de composició del programari (SCA): Avui dia, gairebé cap aplicació es desenvolupa des de zero. La majoria es construeixen sobre biblioteques, frameworks i paquets de tercers. Aquesta pràctica accelera el desenvolupament, però pot introduir vulnerabilitats si no es controlen adequadament les versions utilitzades. Eines com Snyk, OWASP Dependency-Check o GitHub Dependabot permeten analitzar automàticament les dependències i detectar si s’estan utilitzant versions afectades per vulnerabilitats conegudes (CVEs).
- Anàlisi de contenidors: Fer servir Docker per desplegar aplicacions és una pràctica habitual, però pot implicar riscos si les imatges contenen programari innecessari, configuracions poc segures o secrets incrustats. Eines com Trivy, Grype o Dockle permeten escanejar les imatges per detectar paquets obsolets, males pràctiques de seguretat o fitxers no desitjats.
- Infrastructure as Code (IaC) segura: Automatitzar la creació de servidors, xarxes o buckets amb eines com Terraform o CloudFormation ha estat una autèntica revolució. Però aquesta automatització també pot propagar errors crítics a gran escala. Pots utilitzar eines com Checkov, OPA (Open Policy Agent) o Terraform Sentinel, que permeten definir polítiques de validació per a la teva infraestructura i evitar, per exemple, la creació de buckets de S3 públics o bases de dades sense xifratge, fins i tot abans d’aplicar els canvis.
- Seguretat automatitzada als teus pipelines de CI/CD: Fer comprovacions manuals pot ser viable en entorns petits, però en projectes amb múltiples desplegaments diaris, l’única solució escalable és automatitzar els controls de seguretat com a part natural del procés d’integració i desplegament.
EDR intel·ligent: Detecció i resposta als endpoints
En entorns de treball híbrid, els dispositius ja no estan protegits per la xarxa corporativa tradicional, de manera que les estacions de treball remotes s’han convertit en nous punts d’entrada potencials. Per això, protegir els endpoints és més important que mai, i aquí entra en joc el concepte d’EDR (Endpoint Detection and Response), que ofereix solucions dissenyades no només per bloquejar amenaces conegudes, sinó també per detectar comportaments anòmals, registrar activitats sospitoses i activar respostes automàtiques.
A diferència d’un antivirus convencional, un sistema EDR proporciona una capa de protecció molt més avançada, ja que monitoritza en temps real els processos actius, les connexions de xarxa, els canvis al sistema i l’activitat de l’usuari. Això permet identificar comportaments sospitosos abans que es tradueixin en incidents. A més, possibilita reconstruir tota la cadena d’esdeveniments posterior a una intrusió (la coneguda kill chain), cosa que facilita enormement l’anàlisi forense i la resposta davant incidents.
Tanmateix, el valor real d’un EDR es multiplica quan les seves dades es correlacionen amb la informació d’altres punts de la infraestructura: servidors, xarxes corporatives i serveis al núvol. Un clic en un fitxer maliciós, una connexió anòmala cap a l’exterior o un accés sospitós a un recurs cloud poden semblar esdeveniments aïllats, però en conjunt poden revelar un atac coordinat. Per això, els sistemes EDR s’han d’integrar amb plataformes com els SIEM (Security Information and Event Management), que permeten consolidar esdeveniments, detectar patrons i actuar amb una visió global de l’entorn.
Prevenció de pèrdua de dades (DLP) i xifratge
Un dels grans reptes dels entorns híbrids és el control de la informació. Quan les persones accedeixen a dades des de diferents ubicacions, dispositius i xarxes, el risc de filtració augmenta exponencialment. Ja no n’hi ha prou amb protegir el perímetre: cal protegir les dades allà on resideixen, es processen o es comparteixen.
Per això, les estratègies de xifratge i Data Loss Prevention (DLP) són imprescindibles. No només es tracta d’evitar filtracions externes, sinó també de prevenir exposicions accidentals de dades sensibles a través de logs, dispositius extraïbles, eines de col·laboració o simples descuits.
El primer pas és garantir que les dades estiguin xifrades tant en trànsit com en repòs. Això inclou des de connexions HTTPS (preferiblement amb TLS 1.3) fins al xifratge de discos, bases de dades i còpies de seguretat, utilitzant algoritmes com AES-256, àmpliament reconegut com a estàndard de seguretat.
També és clau revisar com es gestionen i protegeixen les claus de xifratge. Idealment, s’han d’utilitzar serveis de gestió de claus (Key Management Services, KMS) o solucions basades en Hardware Security Modules (HSM), especialment en entorns crítics o sotmesos a regulacions estrictes.
Conclusions
En ciberseguretat, hi ha una màxima que no podem oblidar: allò que no es pot observar, no es pot protegir. En un entorn híbrid, on el perímetre tradicional ha deixat d’existir, aquesta idea pren més rellevància que mai.
Al llarg de l’article hem explorat com abordar aquesta realitat des de diferents capes: amb l’adopció del model Zero Trust, que parteix de la desconfiança per defecte; amb la segmentació dinàmica de l’accés mitjançant SDP; o amb la integració de la seguretat en tot el cicle de vida del programari mitjançant pràctiques DevSecOps.
També hem subratllat la importància de protegir els dispositius amb solucions EDR intel·ligents, capaces de detectar comportaments anòmals i d’integrar-se amb sistemes d’anàlisi centralitzada. I, finalment, hem abordat la protecció de l’actiu més valuós: la informació. Mitjançant el xifratge i estratègies de DLP, podem garantir la seguretat de les dades, tant si estan en trànsit, en repòs com en ús.
En definitiva, la ciberseguretat en entorns híbrids no és una acció puntual, sinó una estratègia contínua que requereix visibilitat, capacitat d’adaptació i una mentalitat de protecció des del disseny.
A Block&Capital, especialistes en selecció de personal, treballem per crear oportunitats on el creixement i l’èxit siguin a l’abast de tothom. Si estàs preparat per fer un pas endavant en la teva carrera professional, no dubtis a contactar amb nosaltres.
Últims posts
