Vés al contingut

Què són els exchanges descentralitzats (DEX)? Guia completa

Els exchanges descentralitzats (DEX) han aparegut com una alternativa fidel als principis fundacionals de les criptomonedes: descentralització, privacitat i seguretat. Aquest tipus de plataforma permet als usuaris intercanviar criptoactius directament, sense necessitat d’intermediaris, fet que redueix els costos i augmenta la seguretat.

La seva popularitat ha anat creixent gràcies a la seva transparència i a la menor probabilitat de manipulació de preus, captant l’interès tant d’inversors minoristes com institucionals.

Què són els exchanges descentralitzats?

Els DEX són plataformes que permeten l’intercanvi de criptomonedes i tokens de manera descentralitzada, sense que sigui necessària la intervenció d’un intermediari centralitzat. A diferència dels exchanges centralitzats (CEX), on un operador controla els fons i les transaccions, en un DEX els usuaris mantenen el control complet dels seus actius gràcies a l’ús de contractes intel·ligents que executen i validen les operacions de manera automàtica i transparent.

Aquest enfocament proporciona més privacitat, resistència a la censura i una seguretat reforçada. Tot i així, també comporta nous reptes que s’analitzaran al llarg de l’article.

Història i evolució dels DEX

Primera generació: Order Books en cadena (2014–2017)

Els primers DEX funcionaven amb llibres d’ordres registrats a la blockchain, on els usuaris publicaven ordres de compra i venda. Tot i eliminar els intermediaris, aquest model presentava problemes com una liquiditat limitada, lentitud en l’execució de les ordres i una experiència d’usuari poc fluïda.

Segona generació: AMM i auge de la DeFi (2018–2020)

La introducció dels automated market makers (AMM) va revolucionar completament el funcionament dels DEX. Els AMM van eliminar els llibres d’ordres mitjançant l’ús de pools de liquiditat, on els preus es determinen de manera algorítmica. Aquest model va millorar la liquiditat i va facilitar l’adopció massiva, especialment durant el boom de les finances descentralitzades (DeFi) el 2020

Tercera generació: Híbrids i interoperabilitat (2020–actualitat)

Els DEX més avançats combinen elements d’AMM i order books, i alguns permeten operacions entre diferents xarxes blockchain (cross-chain). A més, han aparegut agregadors de DEX que cerquen automàticament les millors tarifes disponibles entre diverses plataformes, millorant així l’eficiència i l’experiència d’usuari.

Com funcionen i tipus de DEX

Els exchanges descentralitzats es presenten en diversos formats, cadascun amb avantatges i inconvenients pel que fa a funcionalitat, escalabilitat i grau de descentralització. Tal com hem vist anteriorment, els tipus més habituals de DEX són els basats en llibres d’ordres, els que utilitzen automated market makers (AMM) i els agregadors de DEX, que busquen la millor tarifa o el menor cost de gas entre diferents plataformes.

En aquestes plataformes, les comissions solen dividir-se en dos tipus:

  • Comissions de xarxa: són les tarifes associades a la transacció dins de la tecnologia de registre distribuït (DLT) subjacent.
  • Comissions de negociació: aplicades pel mateix DEX o pels proveïdors de liquiditat, titulars de tokens o una combinació d’aquests actors.

L’objectiu principal de molts DEX és oferir una infraestructura oberta i sense permisos, sense punts centrals de fallada i amb la propietat distribuïda entre la comunitat d’usuaris. Aquest enfocament implica que la governança del protocol recaigui sovint en una Organització Autònoma Descentralitzada (DAO), on les decisions clau es prenen mitjançant votació entre els membres de la comunitat.

A més, la majoria de DEX es basen en codi obert, la qual cosa permet a qualsevol usuari auditar el funcionament del protocol i contribuir-hi.

DEX basats en llibres d’ordres (Order Books)

Un llibre d’ordres és un registre en temps real de totes les ordres de compra i venda actives en un mercat. Aquest sistema permet a la plataforma emparellar automàticament ordres de compra amb ordres de venda.

Els DEX que utilitzen llibres d’ordres totalment on-chain han estat menys comuns dins de l’ecosistema DeFi a causa de les limitacions tècniques. Registrar cada interacció a la blockchain requereix un rendiment elevat que moltes tecnologies de registre distribuït encara no poden suportar plenament. Tot i això, innovacions com els optimistic rollups, els ZK-rollups i el desenvolupament de xarxes d’alt rendiment i específiques per a aplicacions han fet que aquest model sigui més viable.

D’altra banda, alguns DEX han adoptat un enfocament híbrid: gestionen el llibre d’ordres i emparellen les transaccions fora de la cadena (off-chain), mentre que la liquidació final de les operacions es realitza a la blockchain (on-chain). Tot i així, aquests models acostumen a tenir problemes de liquiditat, ja que han de competir directament amb exchanges centralitzats i, a més, els operadors han de fer front a comissions addicionals derivades de les transaccions en cadena.

DEX basats en Automated Market Makers (AMM)

Per solucionar el problema de la liquiditat, es va desenvolupar un sistema automatitzat de creació de mercat basat en contractes intel·ligents, conegut com a AMM (Automated Market Maker).

Els AMM són avui dia el tipus de DEX més popular, ja que ofereixen:

  • Liquiditat instantània
  • Accés obert a la provisió de liquiditat
  • Capacitat de crear mercats sense necessitat de permisos per a qualsevol token

Un AMM funciona com un algorisme que ofereix un preu d’intercanvi entre dos o més actius. En lloc d’un llibre d’ordres, utilitza un fons de liquiditat del qual els usuaris poden intercanviar tokens. El preu dels actius es determina automàticament segons la proporció de tokens dins d’aquest fons.

Aquest model facilita l’accés immediat a la liquiditat, cosa especialment útil en mercats amb poca activitat. A diferència dels DEX basats en ordres, on un comprador ha d’esperar que la seva ordre coincideixi amb una altra, un AMM ofereix una cotització automàtica i immediata.

Els proveïdors de liquiditat (aquells que dipositen actius als fons de l’AMM) poden obtenir ingressos passius gràcies a les comissions generades per les transaccions. Tot i això, també assumeixen riscos com la pèrdua impermanent, que es produeix quan el preu d’un dels actius varia significativament. Si el preu puja i la quantitat disponible d’aquell actiu al fons disminueix, el proveïdor podria acabar patint una pèrdua. Aquesta és considerada “impermanent” perquè el preu podria tornar a equilibrar-se, i les comissions acumulades podrien compensar la diferència.

Agregadors de DEX

Els agregadors de DEX són plataformes que resolen problemes de liquiditat combinant els fons disponibles en diversos DEX. L’objectiu principal és minimitzar l’impacte de grans ordres, optimitzar les tarifes de transacció i oferir el millor preu possible a l’usuari. Funcionen com un motor de cerca que recull dades de diferents exchanges per oferir més opcions als operadors.

A més d’oferir preus més competitius, aquests agregadors també intenten protegir l’usuari de la variació de preus durant la transacció i reduir la probabilitat que aquesta falli. Alguns, fins i tot, aprofiten la liquiditat d’exchanges centralitzats per millorar l’experiència de l’usuari, aportant més flexibilitat i opcions en cada operació.

Existeix algun exchange completament descentralitzat?

La idea d’un DEX completament descentralitzat encara és més una aspiració idealista que una realitat. Fins avui, cap exchange descentralitzat ho és al 100% en tots els aspectes. La majoria funcionen sota un model semidescentralitzat, on s’utilitzen servidors propis, gestió d’ordres fora de la cadena (off-chain) o fins i tot infraestructures que depenen d’entitats externes.

Encara que alguns DEX han aconseguit alts nivells de descentralització en àrees concretes, hi ha sempre un cert grau de centralització en d’altres, com ara:

  • Desenvolupament i governança: Fins i tot els DEX més descentralitzats sovint són desenvolupats i actualitzats per un equip centralitzat. Encara que moltes plataformes implementen sistemes de votació mitjançant DAO (Organitzacions Autònomes Descentralitzades), els equips fundadors continuen tenint una influència rellevant, sobretot durant les primeres fases del projecte.
  • Infraestructura: Tot i que el protocol pot estar allotjat on-chain, moltes interfícies web són centralitzades, cosa que les fa vulnerables a censura o a errors dels servidors. Aquest accés centralitzat suposa una limitació important a la descentralització real.
  • Execució d’ordres: En els DEX basats en AMM, l’execució d’ordres es fa completament on-chain, mostrant un alt grau de descentralització. Però en d’altres que utilitzen llibres d’ordres, el matching pot dependre de servidors centralitzats per motius d’eficiència.
  • Custòdia dels actius: La gran majoria de DEX són sense custòdia, cosa que vol dir que els usuaris mantenen el control complet dels seus fons. Aquest control, però, es pot veure compromès si l’accés a la xarxa depèn d’una interfície centralitzada, com un portal web o una API tancada.

Com es pot observar, alguns DEX estan molt a prop d’assolir una descentralització completa en molts aspectes, però cap ho ha aconseguit plenament. Aconseguir una descentralització total és complex a causa de la necessitat d’equilibrar eficiència, usabilitat i seguretat, fet que comporta inevitables concessions en alguna d’aquestes àrees dins el trilema típic dels entorns descentralitzats.

Tot i així, la tendència general del sector és avançar cap a una descentralització més gran a mesura que evolucionen les tecnologies i els mecanismes de governança.

Mètodes i processos: Com es repliquen tokens externs en un DEX?

Tot i que la majoria de DEX operen dins d’una sola infraestructura blockchain, replicar tokens o criptomonedes que són natius d’altres xarxes és un repte tècnic. Aquest repte s’aborda mitjançant diversos mecanismes que permeten operar amb actius no natius, augmentant així la interoperabilitat i la flexibilitat dins de les plataformes DeFi.

A continuació, detallem els mètodes més habituals per replicar tokens externs en un DEX:

Wrapped tokens

Un dels mètodes més utilitzats per replicar actius externs és mitjançant wrapped tokens (tokens embolcallats). Es tracta de versions tokenitzades d’un actiu que existeix en una altra xarxa. Per exemple, en el cas d’Ethereum:

  • Custòdia: Un contracte intel·ligent o una entitat de confiança manté BTC real en custòdia.
  • Emissió: Es crea un token ERC-20 (com el WBTC) a Ethereum, amb una proporció 1:1 respecte al BTC dipositat.
  • Intercanvi: Els usuaris poden fer trading amb WBTC dins d’un DEX d’Ethereum.
  • Redempció: Si un usuari vol recuperar BTC, es crema el WBTC i es desbloqueja la quantitat corresponent de BTC de la custòdia.

Actius sintètics (synthetic assets)

Els actius sintètics reprodueixen el valor d’un actiu extern sense que calgui tenir reserves reals d’aquest actiu. El sistema es basa en mecanismes de col·lateralització i en l’ús d’oracles que proporcionen dades de preu en temps real.

Exemple en el protocol Synthetix:

  • Col·lateralització: Els usuaris dipositen tokens (com SNX) per crear un Synth, que representa un actiu sintètic.
  • Oracles: S’utilitzen per garantir que el valor del Synth reflecteixi el preu real de l’actiu subjacient.
  • Liquiditat i trading: Aquests Synths es poden intercanviar en DEX, permetent als usuaris exposar-se a actius tradicionals o externs sense posseir-los directament.

Pegged tokens

Els pegged tokens són tokens que mantenen un valor equivalent al d’un altre actiu, de manera similar a com funcionen les stablecoins vinculades a una moneda fiduciària. A continuació, veiem un exemple aplicat al sistema MakerDAO:

  • Mecanisme de vinculació: Els usuaris dipositen criptomonedes com a garantia i emeten tokens vinculats a un valor específic (per exemple, el dòlar nord-americà en el cas de DAI).
  • Manteniment del vincle: S’utilitzen incentius i mecanismes de mercat per assegurar que el token mantingui el seu valor alineat amb el de l’actiu extern.

Ponts entre cadenes (cross-chain bridges)

Els cross-chain bridges són una altra solució avançada per a la replicació d’actius externs en un DEX. Aquests ponts permeten transferir actius entre diferents xarxes blockchain, creant una representació del token original a la nova cadena. Veiem un exemple pràctic amb Polygon:

  • Bloqueig d’actius: L’usuari diposita actius (com ara ETH) en un contracte intel·ligent a la cadena d’origen (Ethereum).
  • Emissió d’un token representatiu: A la cadena de destinació (Polygon), es crea un token equivalent (per exemple, MATIC-ETH) que representa l’actiu original.
  • Intercanvi i ús: Aquest token representatiu es pot negociar en un DEX i utilitzar en aplicacions DeFi dins de l’ecosistema Polygon.
  • Redempció: Per bescanviar el token representatiu per l’actiu original, l’usuari fa una sol·licitud de redempció que crema el token a Polygon i allibera l’actiu bloquejat a la cadena d’origen, en aquest cas Ethereum.

Aquests mecanismes aporten solucions creatives i sofisticades per integrar actius externs en exchanges descentralitzats, tot i que comporten reptes importants pel que fa a seguretat, confiança i complexitat tècnica.

Tanmateix, són fonamentals per a l’expansió i maduresa de l’ecosistema DeFi, ja que afavoreixen una interoperabilitat real entre plataformes i cadenes diferents.

Aleshores, com escollir el millor DEX per operar?

Quan busquis un exchange descentralitzat (DEX) per a les teves operacions amb criptomonedes i tokens, és fonamental prendre una decisió informada per garantir una experiència de trading segura, eficient i ajustada als teus objectius d’inversió. A diferència dels exchanges centralitzats, els DEX ofereixen característiques úniques, però també plantegen reptes específics.

Per moure’t per aquest entorn amb seguretat, et recomanem tenir en compte els següents factors clau a l’hora d’escollir el millor DEX segons les teves necessitats:

  1. Revisa els protocols de seguretat del DEX: Comprova si la plataforma ha estat auditada per firmes independents i reconegudes. Consulta si ha patit vulnerabilitats o atacs en el passat. La seguretat és l’element més crític per protegir els teus actius digitals.
  2. Dona preferència a plataformes amb alta liquiditat: Una bona liquiditat garanteix que puguis comprar o vendre actius ràpidament i a preus propers als de mercat. Això redueix el risc de desplaçament de preu (slippage), una situació on la teva ordre s’executa a un preu diferent del que esperaves.
  3. Verifica els actius i cadenes compatibles: Assegura’t que el DEX permet operar amb les criptomonedes o tokens que t’interessen i que sigui compatible amb la xarxa blockchain dels teus actius.
  4. Avalua la interfície i facilitat d’ús: Un DEX ha de ser intuïtiu i accessible, especialment si estàs començant. La plataforma ha d’oferir instruccions clares per fer trading i altres operacions. També és important comprovar si ha tingut interrupcions o problemes de rendiment en el passat, ja que això pot afectar greument la teva experiència i guanys.
  5. Revisa les comissions i costos associats: Compara les comissions de trading i les tarifes de transacció de la xarxa. Si operes sovint o amb grans volums, fins i tot diferències petites poden tenir un impacte significatiu sobre els teus beneficis.

Tenint en compte aquests punts, podràs escollir una plataforma que s’ajusti a les teves necessitats i maximitzi tant la seguretat com l’eficiència de les teves operacions.

El futur dels exchanges descentralitzats

El futur dels exchanges descentralitzats (DEX) estarà marcat per la integració de tecnologies avançades i l’ampliació de les seves capacitats més enllà del simple intercanvi de criptomonedes i tokens.

Una de les innovacions més prometedores és l’adopció de la custòdia descentralitzada mitjançant computació multipartita (MPC). Aquesta tecnologia reforça la seguretat, ja que permet als usuaris conservar el control total dels seus fons sense necessitat de dipositar-los al DEX, eliminant així els riscos associats a la custòdia centralitzada.

A més de millorar la seguretat, els DEX comencen a oferir productes financers innovadors que van molt més enllà del trading convencional. Per exemple, alguns ja permeten operar amb reclamacions de fallida, un tipus d’actiu financer que fins fa poc només estava disponible als mercats financers tradicionals. Aquesta evolució reflecteix una tendència creixent: els DEX estan expandint els seus horitzons per incloure nous actius i serveis que podrien transformar completament el panorama financer digital.

Finalment, amb el desenvolupament continu de les tecnologies de registre distribuït i la creixent demanda de privacitat, seguretat i diversificació de productes, els DEX estan ben posicionats per jugar un paper fonamental en el futur de les finances globals. Contribuiran a impulsar la innovació, augmentar la transparència i promoure la inclusió financera a escala mundial.

Recursos:
[1] Dydx.exchange – Dex
[2] Coinbureau – Digging into Decentralised Exchanges
[3] Cointelegraph – What are decentralized exchanges, and how do DEXs work?
[4] Cointelegraph – The evolution of decentralized exchanges: A comparative analysis
[5] Chainlink – What Is a DEX (Decentralized Exchange) 
[6] Kucoin – Top Decentralized Exchanges (DEXs) to Know in 2024

A Block&Capital, especialistes en selecció de personal, treballem per crear oportunitats on el creixement i l’èxit siguin a l’abast de tothom. Si estàs preparat per fer un pas endavant en la teva carrera professional, no dubtis a contactar amb nosaltres.