Imagina’t dedicar hores a perfeccionar el teu currículum, investigar a fons una empresa i ajustar cada detall de la carta de presentació, només per descobrir que l’oferta de feina a la qual t’has inscrit ni tan sols existeix. Benvinguts al món dels treballs fantasma, un fenomen que, lluny d’obrir portes laborals, sembla tancar-les cada cop més en el mercat actual.
Tot i que, a primera vista, el mercat laboral sembla estar ple d’oportunitats, amb plataformes com LinkedIn o Indeed saturades d’ofertes, sota aquesta aparença d’abundància s’hi amaga una realitat més desmoralitzadora: moltes d’aquestes vacants no estan pensades per ser cobertes realment.
En un moment en què les economies intenten recuperar l’estabilitat i els professionals cerquen reinventar-se en un entorn més competitiu que mai, els treballs fantasma s’han convertit en una trampa silenciosa per a les persones que busquen feina. Tot i que el concepte no és nou, aquesta pràctica s’ha intensificat en els darrers anys, convertint-se en una font habitual de frustració per a qui intenta avançar en la seva carrera professional.
En aquest article, analitzarem què hi ha al darrere d’aquest fenomen i com afecta les persones en cerca activa d’oportunitats reals.
Què són els treballs fantasma?
Els treballs fantasma són aquelles ofertes laborals que aparenten oferir una oportunitat real, però que en realitat condueixen a un carreró sense sortida. Sovint es tracta de vacants que es publiquen i es mantenen actives durant setmanes o mesos, sense cap intenció real de ser cobertes.
Aquestes ofertes solen romandre visibles més de 30 dies, creant una falsa sensació d’activitat al mercat. Segons estudis recents de firmes com Resume Genius, només als Estats Units hi ha més d’1,7 milions de vacants fantasma. Al Regne Unit, una recerca de StandOut CV va estimar que, durant el 2023, un terç de les ofertes de feina en línia van romandre publicades durant més de 30 dies sense avançar cap procés de selecció real.
Per què existeixen els treballs fantasma?
Les raons per les quals existeixen els treballs fantasma són tan diverses com les estratègies que les empreses utilitzen per gestionar la seva imatge i els seus recursos. Encara que pugui semblar contradictori publicar ofertes que no es volen cobrir realment, moltes organitzacions tenen motius específics per fer-ho.
- Crear una borsa de talent per si de cas: En un mercat laboral incert, algunes empreses prefereixen anticipar-se a possibles necessitats futures. Mantenen ofertes de feina actives amb l’objectiu de construir una reserva de candidats, fins i tot quan no hi ha cap vacant immediata. D’aquesta manera, poden accedir ràpidament a perfils qualificats en cas que sorgeixi una oportunitat inesperada o que un professional clau decideixi marxar.
- Millorar la percepció externa de l’empresa: Per a moltes companyies, la imatge pública és fonamental, tant de cara als clients com als inversors. Mantenir una presència constant a les plataformes d’ocupació pot transmetre la sensació que l’empresa està creixent i buscant nous professionals, encara que no sigui així. Publicar ofertes fantasma a canals com LinkedIn o Indeed pot reforçar la imatge de dinamisme i èxit, i generar confiança en l’estabilitat de l’organització.
- Motivar el personal actual: A nivell intern, els treballs fantasma també poden tenir un efecte psicològic sobre l’equip. Quan els treballadors se senten saturats, veure que es publiquen vacants pot generar l’esperança que aviat arribaran reforços. Encara que aquest suport no arribi mai, l’expectativa pot ser suficient per alentir la fatiga i mantenir la productivitat durant un temps.
- Pressió competitiva: En sectors molt competitius, algunes empreses publiquen ofertes simplement per no quedar-se enrere. Mantenir una presència activa a les plataformes de selecció els permet reforçar la seva visibilitat i no perdre posició davant la competència.
- Exploració del mercat laboral: En altres casos, els treballs fantasma s’utilitzen per sondejar l’estat del mercat. Les empreses volen saber quants candidats qualificats estan disponibles, quins perfils circulen i quines són les seves expectatives salarials. Això els permet ajustar les seves estratègies de contractació i planificació sense haver de comprometre’s immediatament a contractar ningú.
Les conseqüències d’aquesta pràctica
Tot i que els treballs fantasma poden oferir certs avantatges a curt termini per a les empreses, aquesta pràctica pot generar efectes negatius a llarg termini. Les organitzacions que abusen d’aquesta estratègia s’exposen a perdre el compromís de candidats potencials, que poden sentir-se frustrats per no rebre resposta o descobrir que l’oferta no era real.
A més, la reputació corporativa pot veure’s afectada. És habitual que les persones comparteixin experiències negatives en processos de selecció, i això pot dissuadir altres professionals qualificats d’interessar-se per ofertes legítimes d’aquella empresa. Si no s’ajusten aquestes pràctiques, les companyies corren el risc de perdre credibilitat just quan més necessitin captar talent.
Conclusions
Tot i que per a algunes empreses els treballs fantasma poden semblar una eina útil per recollir currículums o projectar una imatge de creixement, aquesta estratègia comporta un cost invisible que no es pot passar per alt. La pèrdua de confiança, la frustració dels candidats i la fuga de talent valuós són el preu a pagar per mantenir vacants inactives a les plataformes de feina.
Per mitigar aquests efectes, cal que tant les empreses com les plataformes d’ocupació assumeixin més responsabilitat. Per part seva, les organitzacions han d’adoptar un enfocament més honest i transparent en els seus processos de contractació, evitant utilitzar les ofertes com a eina de màrqueting o gestió interna. Al mateix temps, plataformes com LinkedIn o Indeed haurien de continuar millorant els seus sistemes per filtrar vacants inactives i garantir que el que es publica reflecteixi oportunitats reals.
En un context on la confiança i la transparència són essencials per atraure i retenir talent de qualitat, és imprescindible que tant empreses com plataformes revisin i ajustin les seves pràctiques.
Recursos:
[1] Standout CV – Ghost Job Listings in the UK
[2] Resume Genius – How is Job Hunting in 2024?
[3] BBC – ¿Por qué se han disparado las “ofertas de trabajo fantasma”?
Vols continuar llegint sobre talent? No et perdis aquests recursos!
- Per què col·laborar amb experts en gestió de talent
- Què és un ATS i com pot fer que les empreses deixin escapar talent?
A Block&Capital, especialistes en selecció de personal, treballem per crear oportunitats on el creixement i l’èxit siguin a l’abast de tothom. Si estàs preparat per fer un pas endavant en la teva carrera professional, no dubtis a contactar amb nosaltres.
Últims posts
