CBDC: innovació financera o control social?

Què són les CBDC?

Les Monedes Digitals dels Bancs Centrals (Central Bank Digital Currencies, CBDC) són una nova forma de divisa digital emesa directament per les autoritats monetàries dels estats. A diferència de les criptomonedes com Bitcoin o Ethereum, que operen sobre xarxes descentralitzades i resistents a la censura, les CBDC funcionen mitjançant sistemes centralitzats, sota el control total dels bancs centrals. Això en garanteix l’estabilitat, la traçabilitat i el reconeixement com a mitjà de pagament legal.

Aquestes monedes digitals pretenen complementar o, fins i tot, substituir l’efectiu tradicional, oferint avantatges com ara la reducció de costos de transacció, una major eficiència en els pagaments i una millor inclusió financera. Tanmateix, darrere d’aquest discurs tecnològic i econòmic, s’amaguen interrogants profunds sobre privacitat, llibertats civils i el futur de la economia.

Una eina per a l’eficiència… o per al control?

El principal motiu de preocupació respecte a les CBDC és el seu potencial per convertir-se en instruments de vigilància massiva i control social. A través de la seva arquitectura centralitzada, els governs podrien monitorar en temps real totes les transaccions d’una població, restringir despeses segons criteris polítics o morals, i fins i tot desactivar comptes de manera unilateral.

Un exemple alarmant és el sistema de crèdit social a la Xina, on el comportament social i financer dels ciutadans pot afectar l’accés a serveis bàsics. En un escenari on les CBDC estiguin integrades en sistemes similars, el risc d’un model econòmic condicionat per la conformitat política o ideològica esdevé una possibilitat real.

Riscos de discriminació i restriccions financeres

Les CBDC podrien permetre un nivell de control sense precedents sobre les transaccions financeres dels individus. Des de la prohibició de comprar determinats béns fins a l’exclusió financera de col·lectius concrets, aquestes monedes digitals podrien amplificar les desigualtats socials i posar en perill els drets fonamentals. 

Prohibició i limitació de transaccions

Un dels riscos més polèmics és la capacitat dels estats per programar i restringir l’ús dels fons. Amb les CBDC, seria tècnicament possible bloquejar la compra de certs productes o serveis, cosa que equivaldria a una forma de censura financera. Aquest control programable de la despesa reforça el poder de l’Estat per imposar normes socials mitjançant eines econòmiques.

Transparència total i vigilància estatal

Una característica inherent de les CBDC és la possibilitat que l’Estat pugui accedir i monitorar totes les transaccions en temps real. Això converteix el sistema monetari en una eina de vigilància massiva, on cada moviment econòmic pot ser rastrejat, documentat i analitzat. Aquest nivell de transparència pot posar en risc la privacitat individual i les llibertats civils bàsiques.

Control fiscal directe i manipulació monetària

Amb una moneda digital centralitzada, els governs podrien aplicar impostos directament sobre les transaccions o fins i tot imposar tipus d’interès negatius per penalitzar l’estalvi i estimular el consum. Aquest tipus de manipulació directa del comportament econòmic per mandat governamental representa un canvi profund i potencialment perillós en la funció social dels instruments de pagament

Congelació i confiscació d’actius

La capacitat per congelar o confiscar actius de forma immediata es veuria enormement facilitada per l’ús de CBDC. Això atorgaria a l’Estat un poder punitiu extraordinari, amb la possibilitat d’imposar sancions econòmiques instantànies contra persones dissidents o considerades desafectes al règim. Aquesta eina podria ser utilitzada no només amb finalitats legals, sinó també com a mecanisme de repressió.

Exclusió dels més desfavorits

La progressiva eliminació de l’efectiu i la transició cap a les CBDC podrien deixar fora segments importants de la població, com ara les persones sense llar o aquelles que no disposen de l’accés tecnològic necessari per participar en el sistema financer digital. Aquest enfocament podria ampliar les bretxes socials i econòmiques, creant una classe de ciutadans financera i socialment invisibles, i per tant, més vulnerables al control.

Tradicionalment, les monedes permeten un cert grau d’anonimat i discreció en la manera i lloc on es gasten. Tanmateix, amb les CBDC, aquest paradigma podria invertir-se completament, permetent als estats no només rastrejar cada transacció, sinó també controlar-ne l’ús i legalitat segons criteris que podrien canviar amb el temps.

Vulnerabilitats en una societat sense efectiu

L’avanç cap a una societat totalment digitalitzada amb CBDC podria augmentar els problemes relacionats amb la seguretat cibernètica i la privacitat. La dependència d’una infraestructura digital per a totes les transaccions financeres esdevindria un punt vulnerable crític, ja que qualsevol fallada o bretxa en la seguretat podria tenir conseqüències catastròfiques per a l’estabilitat econòmica i la confiança pública.

A més, la recollida massiva de dades financeres per part d’una entitat centralitzada incrementaria el risc de violacions de la privacitat i l’abús de poder per part dels estats. Això podria generar escenaris on la informació financera sensible dels ciutadans quedés exposada o s’utilitzés indegudament amb fins de vigilància o persecució.

Posició de reguladors i experts

Jerome Powell: President de la Reserva Federal dels Estats Units

Powell ha afirmat que la Reserva Federal està lluny de plantejar-se la implementació d’una CBDC, i ha subratllat que qualsevol acció en aquest sentit es faria a través del sistema bancari existent. Powell insisteix que no hi ha plans imminents per adoptar una CBDC i vol tranquil·litzar la ciutadania al respecte.

If we were to ever do something like this, and we’re a very long way from even thinking about it, we would do this through the banking system, the last thing…we the Federal Reserve would want would be to have individual accounts for all Americans.

People don’t need to worry about a central bank digital currency (CBDC). Nothing like that is remotely close to happening any time soon.

We’re nowhere near recommending, let alone adopting, a central bank digital currency in any form.

Eswar Prasad: Expert en Economia Internacional, excap de les divisions d’Estudis Financers i de la Xina al FMI

Prasad alerta sobre les conseqüències d’una CBDC completament implementada, destacant que els governs podrien excloure financerament individus o grups sencers amb un simple clic, deixant-los totalment desprotegits. També assenyala el perill que règims autoritaris com el de la Xina utilitzin les CBDC per perseguir dissidents i minories.

In a fully implemented CBDC system, governments could financially exclude individuals or entire groups of people with the press of a button, leaving them with nothing. Governments like the CCP could target dissidents, sexual minorities, ethnic minorities, or religious minorities. If banknotes don’t exist and access to government‐​issued digital cash is revoked, then they are truly helpless.

Christopher Waller: Governador de la Reserva Federal

Waller reconeix la lògica darrere de la implementació de la CBDC per part de la Xina, posant en relleu la seva capacitat per monitoritzar transaccions, imposar tipus d’interès negatius i gravar directament els comptes dels clients. Tot i això, qüestiona per què els ciutadans nord-americans haurien de donar suport a una mesura que podria comprometre la seva privacitat financera.

I can see why China would do it. If they want to monitor every one of your transactions, you could do that with a central bank digital currency. You can’t do that with Venmo. If you want to impose negative interest rates, you could do that with a central bank digital currency. You can’t do that with Venmo. And if you want to directly tax customer accounts, you could do that with a central bank digital currency. You can’t do that with Venmo.

I get why China would be interested. Why would the American people be for that?

Agustín Carstens: Director General del Banc de Pagaments Internacionals (BPI)

Agustín Carstens, director general del BPI, és una de les poques veus a favor de les CBDC i sense embuts destaca el control absolut que atorgarien als bancs centrals sobre les transaccions financeres. Carstens posa èmfasi en la capacitat dels bancs centrals per establir normes i regulacions i fer-les complir mitjançant la tecnologia, ressaltant així la perspectiva de control i supervisió que ofereixen les CBDC.

We don’t know who’s using a $100 bill today and we don’t know who’s using a 1,000 peso bill today. The key difference with the CBDC is the central bank will have absolute control on the rules and regulations that will determine the use of that expression of central bank liability, and also we will have the technology to enforce that.

Lorenzo Ramírez: Periodista i Expert en Finances

Lorenzo Ramírez, periodista i expert en finances, qüestiona la idea que les CBDC, com l’euro digital o el dòlar digital, siguin simplement una addició al sistema financer. En canvi, suggereix que estan dissenyades per exercir un control més estricte sobre les decisions financeres dels ciutadans. Ramírez critica la noció que l’ús de l’euro digital serà opcional i coexistirà amb l’efectiu, argumentant que propostes com la limitació dels pagaments en efectiu a Itàlia indiquen una clara intenció de desincentivar-ne l’ús.

A més, assenyala la inclusió d’una data de caducitat de l’efectiu en l’arquitectura tecnològica de les CBDC, fet que obligaria a gastar-lo abans d’una data determinada.

Ramírez suggereix que el veritable propòsit de les CBDC és utilitzar de manera forçosa els estalvis de les persones per estimular l’economia, revelant així una cara menys benigna d’aquestes monedes digitals. Aquesta perspectiva ofereix un contrapunt crític a la visió més convencional de les CBDC com simples eines de modernització del sistema financer.

Estratègies d’implementació

Davant la manca de millores substancials, sorgeix la pregunta: qui adoptaria voluntàriament aquesta eina de control? Quins arguments es podrien posar sobre la taula perquè la gent abraci una mesura que no ofereix beneficis tangibles?

Aquí esmentem algunes estratègies que podrien utilitzar per aconseguir-ho:

1. Fallides del sistema bancari: En situacions de crisi financera o fallides bancàries, els governs podrien presentar les CBDC com una solució segura i estable per evitar el col·lapse econòmic. La necessitat d’estabilitat financera podria impulsar la població a adoptar aquestes noves formes de moneda digital.
2. Implementació de la Renda Bàsica Universal: Els governs podrien començar a implementar la renda bàsica universal en forma de CBDC per a grups vulnerables i dependents. Això podria incloure una gran part de la població, facilitant una adopció massiva de les CBDC.
3. Pagament de pensions i salaris públics: També podrien optar per pagar pensions i salaris del sector públic en forma de CBDC. Aquesta estratègia asseguraria una adopció ràpida entre els funcionaris i pensionistes, alhora que normalitzaria l’ús de les CBDC.
4. Introducció gradual i aparentment beneficiosa: Les CBDC podrien presentar-se com una millora necessària i moderna del sistema financer actual, argumentant que ofereixen transaccions més ràpides, més seguretat i accés més fàcil a serveis financers. Tot i això, cal destacar que aquestes suposades avantatges no necessàriament superen les del sistema financer actual.
5. Regulacions restrictives sobre l’efectiu: Els governs podrien imposar regulacions que limitin progressivament l’ús de l’efectiu a la societat. Limitacions sobre el màxim que es pot gastar en efectiu o impostos addicionals per desincentivar-ne l’ús crearien una pressió perquè la població faci servir les CBDC, encara que aquestes no ofereixin avantatges clars.
6. Manipulació de crisis econòmiques o sanitàries: Durant crisis econòmiques o de salut pública, els governs podrien aprofitar la situació per promoure les CBDC com una mesura d’emergència. Presentar-les com una eina per evitar la propagació de malalties, facilitar l’accés a ajudes financeres o estimular l’economia podria generar una ràpida acceptació, fins i tot si no es justifica per avantatges reals respecte a altres sistemes financers existents.

Aquestes estratègies no són excloents entre si i poden combinar-se per maximitzar la seva efectivitat. Els governs podrien utilitzar una combinació d’aquestes mesures per assegurar una adopció massiva i efectiva de les CBDC, adaptant-se a diferents contextos i necessitats de la població. A més, és possible que existeixin altres estratègies no considerades aquí, per la qual cosa convidem el lector a participar amb la seva opinió i aportar noves idees sobre aquest tema.

Una mirada a les tecnologies descentralitzades i distribuïdes

Davant les enormes desavantatges que ofereixen les CBDC, les tecnologies descentralitzades i distribuïdes, com la tecnologia blockchain i les criptomonedes, ofereixen una alternativa més sòlida i resistent. La descentralització inherent d’aquestes tecnologies elimina la necessitat de confiar en una entitat centralitzada per mantenir la integritat de les transaccions financeres.

En lloc de seguir el camí de les CBDC, que consoliden el control financer en mans d’institucions governamentals centralitzades, hauríem de considerar el potencial transformador de les tecnologies descentralitzades i distribuïdes.

Aquestes tecnologies ofereixen un camí cap a un sistema financer més equitatiu, transparent i resistent, on la privacitat i l’autonomia individual són fonamentals. En última instància, l’adopció de tecnologies descentralitzades podria oferir una millor alternativa als riscos inherents a les CBDC, protegint així els drets i les llibertats dels ciutadans en l’era digital.

Conclusions

Les CBDC, sota l’aparença de modernització, podrien enfortir l’autoritarisme i el control social, convertint-se en el que alguns denominen «slavery tokens».

En aquest sentit, les tecnologies descentralitzades i distribuïdes, com la blockchain i les criptomonedes, emergeixen com una alternativa més sòlida i resistent. En eliminar la necessitat de confiar en intermediaris centralitzats, aquestes tecnologies ofereixen un camí cap a un sistema financer més transparent, equitatiu i resistent a la manipulació estatal.

Recursos:
[1] El economista: Crédito social chino: el sistema de puntos que ya se exporta a otras sociedades
[2] European Central Bank: Euro digital
[3] Cato.org: Risk of cbdcs

A Block&Capital, especialistes en selecció de personal, treballem per crear oportunitats on el creixement i l’èxit siguin a l’abast de tothom. Si estàs preparat per fer un pas endavant en la teva carrera professional, no dubtis a contactar amb nosaltres.