L’evolució d’internet ha transformat profundament la manera com accedim a la informació i interactuem entre nosaltres. Des dels inicis amb ARPANET fins a l’actual emergència de la Web 3.0, cada etapa ha aportat innovacions determinants amb un impacte notable en la societat.
Aquest article repassa aquest camí evolutiu, explorant les característiques i desenvolupaments fonamentals de cada fase. A més, ens endinsem en el concepte de Web 3.0, examinant-ne les tecnologies, funcions i limitacions. No et perdis aquest article si vols entendre com continua evolucionant la web i què ens espera en el futur digital.
ARPANET (1969 – 1990): Els inicis de la connectivitat
ARPANET, creada pel Departament de Defensa dels Estats Units, va ser el primer pas cap al que avui coneixem com a Internet. L’objectiu inicial era desenvolupar una xarxa capaç de connectar usuaris en diferents ordinadors, facilitant la comunicació i l’intercanvi de dades.
Primers enllaços i expansió
El primer enllaç d’ARPANET es va establir el 21 de novembre de 1969 entre la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA) i l’Institut de Recerca de Stanford. Poc després, la xarxa es va estendre a la Universitat d’Utah i la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara, marcant l’inici d’una xarxa interconnectada que permetria la comunicació entre múltiples usuaris.
Un creixement accelerat
El 1971, ARPANET ja connectava 24 ordinadors d’universitats i centres de recerca. Aquest nombre va créixer ràpidament fins als 213 l’any 1981 i més de 500 el 1983, mostrant un creixement exponencial que assenyalava la necessitat d’una xarxa global interconnectada.
Tecnologies clau
ARPANET va introduir protocols de comunicació essencials per al desenvolupament futur d’Internet, com el Transmission Control Protocol (TCP) i l’Internet Protocol (IP). Aquests protocols van fer possible una transmissió fiable i un enrutament correcte de les dades, esdevenint l’eix vertebrador de l’arquitectura d’internet actual.
La creació i expansió d’ARPANET va ser decisiva per a l’evolució de la connectivitat global, establint les bases tecnològiques i conceptuals que han fet possible les generacions futures de la xarxa.
Web 1.0 (1990 – 2004): La web estàtica
L’any 1990, Tim Berners-Lee va desenvolupar l’HTML (HyperText Markup Language), l’URL (Uniform Resource Locator) i l’HTTP (HyperText Transfer Protocol), tres tecnologies fonamentals que van establir les bases de la web moderna. Aquestes innovacions van permetre la creació i l’enllaç de documents en línia, proporcionant l’estructura necessària per a la navegació digital. El 1994, Berners-Lee va fundar el World Wide Web Consortium (W3C), amb l’objectiu d’establir estàndards oberts per garantir la interoperabilitat i un creixement ordenat d’Internet.
Pàgines estàtiques
La Web 1.0 es caracteritzava per oferir contingut estàtic i una interacció mínima entre els usuaris i els servidors. Les pàgines web eren documents immutables, sense possibilitat que els visitants modifiquessin o interactuessin amb el contingut. L’únic amb capacitat per actualitzar la informació era l’administrador del lloc.
Consum passiu de contingut
En aquesta etapa, els usuaris actuaven com a consumidors passius, de manera similar a llegir una revista o un diari digital. El flux d’informació era unidireccional: les pàgines web proporcionaven contingut, però no oferien canals de resposta o participació. Encara no existien blocs ni formats de contingut generat pels usuaris, la qual cosa limitava la implicació activa de la comunitat.
Navegadors i motors de cerca
Amb l’objectiu de facilitar l’accés i la navegació, van aparèixer eines com Netscape (1994-2008) i Altavista (1995-2013). Netscape va ser un dels primers navegadors amb gran adopció, permetent una exploració més intuïtiva de la web. Altavista, per la seva banda, va marcar un avenç en l’accessibilitat a la informació, esdevenint un dels primers motors de cerca populars.
La Web 1.0 va ser essencial per construir una plataforma global d’informació. Tot i les seves limitacions pel que fa a interactivitat i participació, aquesta primera etapa va establir les bases per a l’evolució posterior d’internet i la seva expansió mundial.
Web 2.0 (2004 – 2017): La web interactiva
L’arribada de la Web 2.0 va suposar una transformació cap a una web més dinàmica i participativa, on els usuaris no només podien consumir contingut, sinó també generar-lo, revolucionant completament la manera com utilitzem internet.
Interactivitat i aplicacions web
La Web 2.0 va introduir eines d’interacció i aplicacions que van permetre als usuaris crear contingut i participar activament. Tecnologies com AJAX (Asynchronous JavaScript and XML) van fer possible el desenvolupament d’aplicacions més ràpides i dinàmiques, millorant l’experiència d’usuari i permetent l’actualització del contingut sense recarregar completament la pàgina. Això va obrir les portes a una nova generació d’eines interactives i col·laboratives.
Plataformes socials
Les xarxes socials com Facebook, Twitter, YouTube i Instagram van esdevenir peces clau d’aquesta etapa, permetent la creació i compartició de contingut de manera senzilla i immediata. Aquestes plataformes van afavorir la interacció entre persones d’arreu del món i van convertir-se en espais centrals per a la comunicació digital. Dos esdeveniments destacats de 2004, la sortida a borsa de Google i la creació de Facebook, van accelerar l’adopció massiva de la Web 2.0 i van consolidar el paper protagonista de les xarxes socials en el dia a dia.
Centralització del contingut
Tot i fomentar la participació activa dels usuaris, la Web 2.0 també ha estat marcada per una forta centralització del contingut en mans de grans corporacions tecnològiques. Aquestes empreses gestionen volums massius de dades personals, fet que ha generat preocupacions creixents sobre la privacitat, el control de la informació i l’ús ètic de les dades. Aquest model ha obert el debat sobre la responsabilitat i el poder d’aquestes plataformes en l’ecosistema digital.
Impacte social
La Web 2.0 ha modificat radicalment la manera com les societats accedeixen i interactuen amb la informació. Ha democratitzat la creació de contingut, permetent que qualsevol persona amb connexió a internet pugui convertir-se en generador i difusor d’idees. Això ha impulsat nous models de negoci, formes innovadores de comunicació i, fins i tot, ha facilitat moviments socials i polítics gràcies a l’organització col·lectiva i la difusió massiva de missatges.
Amb l’èmfasi en la interactivitat i la participació, la Web 2.0 ha transformat profundament l’entorn digital. Malgrat els reptes derivats de la centralització, el seu impacte en la manera com ens comuniquem i compartim informació continua sent profund i durador.
Web 3.0 (2017 – ): La web descentralitzada
La web 3.0, també coneguda com la web descentralitzada, vol retornar als usuaris el control sobre les seves dades i continguts mitjançant tecnologies descentralitzades. Aquesta nova etapa pretén superar les limitacions de la web 2.0 i oferir un entorn més segur, privat i governat pels propis usuaris.
Descentralització i independència
La web 3.0 substitueix les plataformes centralitzades per protocols oberts i xarxes gestionades per la comunitat. A través de tecnologies de registre distribuït com la blockchain, es garanteixen la seguretat i la privacitat de les dades. Aquest model elimina la necessitat d’intermediaris, permetent interaccions directes entre usuaris, i redueix així el risc de censura o control centralitzat.
Economia de tokens
Un dels trets distintius de la web 3.0 és la introducció d’una economia basada en tokens. Les criptomonedes i els tokens no fungibles (NFT) en són exemples destacats. Aquests actius digitals permeten nous models de negoci i sistemes d’incentius on els usuaris poden rebre compensacions directes per la seva participació i contribució a les xarxes.
Propietat de les dades
En la web 3.0, els usuaris són els propietaris dels seus propis actius digitals, dades personals i identitat. Les plataformes descentralitzades permeten crear identitats digitals autònomes, que són segures i controlades per l’individu, a diferència de la web 2.0, on les grans corporacions acumulen i gestionen la informació dels usuaris. Aquesta autonomia representa un canvi radical en la relació entre els usuaris i els serveis digitals.
Innovació tecnològica
La web 3.0 integra tecnologies avançades com l’aprenentatge automàtic, la intel·ligència artificial i la web semàntica. Aquestes eines permeten que les màquines entenguin millor el contingut i el context de la informació, afavorint una interacció més personalitzada i intel·ligent. La web semàntica, en particular, estructura les dades perquè siguin més comprensibles per les màquines, fet que millora la recerca d’informació i l’eficiència de la navegació.
Tecnologies darrere de la Web 3.0
- DLT pública o blockchain: La tecnologia de registre distribuït que dona suport a les criptomonedes i garanteix transaccions transparents, segures i verificables sense necessitat d’intermediaris.
- Contractes intel·ligents: Codis autoexecutables que contenen les condicions d’un acord entre dues parts. Permeten automatitzar transaccions de forma segura i eficient, eliminant la necessitat de confiança en tercers.
- IPFS (InterPlanetary File System): Un protocolo y red diseñados para crear un método de almacenamiento y compartición de archivos descentralizado. IPFS pretende conectar todos los dispositivos con el mismo sistema de archivos.
Característiques de la Web 3.0
- Propietat i control de les dades: Els usuaris recuperen el control de la seva informació personal, decidint com s’utilitza i amb qui es comparteix. Les identitats digitals són segures, resistents a la censura i autogestionades.
- Noves formes d’interacció i economia: L’economia basada en tokens obre nous models d’intercanvi i incentiu. Mitjançant criptomonedes, els usuaris poden operar en plataformes com els intercanvis descentralitzats (DEX) i rebre recompenses per la seva participació.
- Transparència i confiança: Les transaccions i els contractes intel·ligents són oberts i verificables per tothom, cosa que enforteix la confiança en les relacions digitals i afavoreix entorns més justos i audibles.
- Identitat descentralitzada: En lloc de dependre de plataformes centralitzades, les identitats digitals estan sota control de l’usuari, qui pot validar la seva identitat de manera segura i independent.
- Organitzacions Autònomes Descentralitzadess (DAOs): Les DAOs permeten a comunitats gestionar projectes i recursos de manera col·laborativa i transparent, sense jerarquies imposades. Les decisions es prenen mitjançant votacions digitals, basades en regles codificades.
- Contingut digital i creativitat: Els NFTs (tokens no fungibles) possibiliten una nova forma de propietat digital, especialment rellevant per a artistes, creadors i col·leccionistes. Aquests actius digitals proporcionen nous canals d’ingrés i reconeixement creatiu.
- Metavers i entorns virtuals: La Web 3.0 impulsa la creació de metaversos, espais immersius on els usuaris poden socialitzar, fer transaccions i participar en experiències digitals personalitzades i econòmicament actives.
- Jocs “Play to Earn” (P2E): Els videojocs P2E ofereixen recompenses en criptomonedes als jugadors, combinant oci i generació d’ingressos. Aquest model redefineix la relació entre jugadors i desenvolupadors, incentivant la participació activa.
Limitacions de la Web 3.0
- Moderació de continguts: La naturalesa descentralitzada de la Web 3.0 dificulta la moderació efectiva del contingut. Això pot afavorir la propagació de desinformació, continguts perjudicials o activitats il·lícites. Tot i això, s’estan desenvolupant solucions innovadores com els sistemes de reputació descentralitzada i mecanismes de moderació col·lectiva, que busquen equilibrar la llibertat d’expressió amb la necessitat de garantir un entorn digital segur i responsable.
- Complexitat tècnica: Les tecnologies associades a la Web 3.0 com la blockchain i els contractes intel·ligents, poden resultar complexes per a l’usuari mitjà. Aquesta barrera de coneixement tècnic pot frenar l’adopció generalitzada, especialment entre aquelles persones que no tenen experiència prèvia en l’àmbit tecnològic.
- Cost i escalabilitat: Les operacions dins d’ecosistemes Web 3.0 poden tenir un cost elevat, especialment a causa de les comissions (gas fees) associades a les transaccions en xarxes com Ethereum. A més, les limitacions d’escalabilitat de moltes DLTs impedeixen assolir la mateixa eficiència que les solucions centralitzades, generant colls d’ampolla i increments de costos en períodes de gran demanda.
- Interfície d’usuari: Moltes aplicacions Web 3.0 presenten interfícies poc intuïtives o amigables, en comparació amb les plataformes centralitzades tradicionals. Aquesta manca d’usabilitat pot fer que els usuaris no tècnics trobin dificultats per comprendre i utilitzar aquests serveis, alentint-ne l’adopció massiva.
- Regulació: L’entorn normatiu de les tecnologies descentralitzades és encara incert. Molts governs i institucions es troben en procés d’analitzar com regular l’ús de criptomonedes, DAOs i altres eines pròpies de la Web 3.0. Aquesta manca de claredat jurídica pot frenar inversions, generar inseguretat i limitar el desenvolupament del sector a curt termini.
Crítiques notables
Diverses veus rellevants dins el món tecnològic han expressat escepticisme o crítiques directes envers la Web 3.0, posant en dubte tant les seves intencions com la seva viabilitat.
Jack Dorsey, cofundador i exCEO de Twitter, ha qualificat la Web 3.0 com un “joc de capitalistes de risc”. Segons ell, lluny de democratitzar internet, aquest nou paradigma simplement trasllada el poder des de les grans plataformes centralitzades com Facebook cap a fons d’inversió com Andreessen Horowitz. En lloc de beneficiar l’usuari comú, Dorsey sosté que la Web 3.0 podria reforçar encara més el control d’un petit grup d’actors financers poderosos.
Elon Musk, CEO de Tesla i SpaceX, també ha expressat dubtes sobre la Web 3.0. Musk considera que es tracta més aviat d’un “terme de màrqueting” que no pas d’una realitat tangible. Si bé reconeix l’interès d’especular sobre el futur digital a llarg termini, afirma que actualment la Web 3.0 és més una idea futurista que no pas una tecnologia consolidada i funcional.
El tecnòleg i escriptor Robin Sloan ofereix una crítica des d’una altra perspectiva. Sloan destaca la importància de poder esborrar contingut a internet, una funcionalitat que, segons ell, contradiu els principis de permanència i inmutabilitat de la Web 3.0. Per Sloan, la capacitat d’oblidar i eliminar informació és essencial per a una gestió saludable i evolutiva de les dades digitals, i considera que l’absència d’aquesta opció pot comportar més inconvenients que avantatges.
Conclusions
A mesura que avancem, la Web 3.0 es perfila com una revolució en la nostra relació amb la tecnologia, proposant un futur en què els usuaris tinguin més control sobre les seves dades i experiències digitals. Amb totes les seves promeses i reptes, aquest nou paradigma representa un pas important cap a una internet més descentralitzada i orientada a l’usuari.
Però l’èxit de la Web 3.0 dependrà en gran mesura de l’evolució de les tecnologies de registre distribuït (DLTs), com la blockchain, que han de millorar en escalabilitat i eficiència per poder sostenir un ecosistema digital global. Sense aquests avenços, la Web 3.0 corre el risc de quedar-se en un projecte ambiciós però difícilment implementable a gran escala.
Això no obstant, la Web 3.0 no està exempta de crítiques. Figures com Jack Dorsey o Elon Musk han posat en dubte la seva capacitat real per democratitzar internet, i han advertit que podria respondre més a interessos econòmics i estratègies de màrqueting que no pas a una voluntat de canvi genuí. A més, qüestions com la immutabilitat de les dades o la dificultat per moderar continguts problemàtics continuen sent reptes pendents.
Fins i tot si la Web 3.0 no arriba a consolidar-se plenament, és desitjable que el futur d’internet incorpori millores substancials en matèria de privacitat i seguretat, garantint als usuaris un major control sobre les seves dades i identitats digitals. L’evolució constant de la web reflecteix un anhel col·lectiu: un entorn digital més obert, just i segur per a tothom.
Recursos:
[1] Ethereum.org – Web 3
[2] Wikipedia – ARPANET
[3] Brave – Web3 vs Web1 and Web2
[4] Investopedia – web2.0 web 3.0
[5] CNBC – Elon musk and-jack dorsey are talking about web3
A Block&Capital, especialistes en selecció de personal, treballem per crear oportunitats on el creixement i l’èxit siguin a l’abast de tothom. Si estàs preparat per fer un pas endavant en la teva carrera professional, no dubtis a contactar amb nosaltres.
Últims posts
