A partir del juny de 2025, la European Accessibility Act (EAA), coneguda com la Llei Europea d’Accessibilitat, entrarà en vigor plenament a tots els Estats membres de la Unió Europea. Aquesta legislació suposa un punt d’inflexió en el desenvolupament de productes digitals, establint nous estàndards obligatoris d’accessibilitat. Per tant, lluny de ser una simple formalitat legal, la EAA representa un canvi de paradigma en la manera com dissenyem, desenvolupem i mantenim les experiències digitals.
Per als equips de disseny d’experiència d’usuari (UX) i desenvolupament frontend, aquesta llei introdueix requisits que ja no poden considerar-se opcionals, sinó essencials per complir la normativa. Tot i així, més enllà del compliment legal, la EAA reflecteix una tendència global: l’accessibilitat digital ha deixat de ser un valor afegit per esdevenir un requisit fonamental.
En aquest context, els professionals del disseny i del desenvolupament tenen un paper clau, ja que són els encarregats de traduir els principis d’accessibilitat en decisions pràctiques: des de l’arquitectura de la informació i els fluxos de navegació fins a l’ús correcte de l’HTML semàntic, la selecció de colors i contrastos, o la compatibilitat amb tecnologies d’assistència.
Aquesta guia està pensada per ajudar-te a entendre què implica la EAA des del teu rol com a dissenyador UX o desenvolupador frontend, quins canvis cal implementar als projectes i com preparar-te per adaptar-te a aquesta nova normativa europea.
Què és la European Accessibility Act (EAA)?
Aprovada el 2019, la EAA estableix un marc comú d’accessibilitat per a determinats productes i serveis, amb l’objectiu d’homogeneïtzar els requisits dins la UE, reduir barreres comercials i facilitar la vida quotidiana de milions de ciutadans amb discapacitat o limitacions funcionals.
Per tant, a partir del juny de 2025, l’aplicació d’aquesta llei serà obligatòria en diversos àmbits. Tot i que inicialment se centrava en productes com caixers automàtics, terminals d’autoservei, llibres electrònics i serveis bancaris, la EAA acabarà abastant una gamma molt més àmplia de portals i serveis digitals, com ara:
- Llocs web i aplicacions mòbils de comerç electrònic
- Plataformes de transport (venda de bitllets, informació d’horaris, apps de mobilitat)
- Serveis financers digitals
- Lectors electrònics i software de lectura
- Sistemes operatius i eines de comunicació
- Mitjans audiovisuals a demanda, com les plataformes de streaming
Aquest nou abast implica que les empreses tecnològiques, les institucions públiques i els operadors del sector privat hauran de garantir que les seves interfícies digitals siguin accessibles per a tots els usuaris. Això inclou funcionalitats com lectors de pantalla, subtitulació, navegació per teclat i estructures semàntiques adequades.
Implicacions pràctiques per a empreses i desenvolupadors
Les organitzacions hauran de dur a terme (si encara no ho han fet) auditories d’accessibilitat i adaptar les seves plataformes d’acord amb estàndards tècnics com les Web Content Accessibility Guidelines (WCAG) 2.1 en el nivell AA, que serà la base d’avaluació en molts casos.
A més, hauran d’establir processos interns per assegurar el manteniment de l’accessibilitat al llarg de tot el cicle de vida del producte o servei, incloent-hi:
- Desenvolupament i proves amb persones amb discapacitat
- Documentació tècnica accessible
- Suport al client adaptat
- Formació del personal en accessibilitat digital
D’altra banda, aquestes directrius també estableixen una sèrie de criteris que s’han de complir per garantir que un lloc web o aplicació sigui accessible per al màxim nombre de persones possible, incloses aquelles amb discapacitats.
Entre els aspectes més rellevants destaquen:
- L’evitació de continguts que puguin causar molèsties o crisis, com animacions amb flaixos intensos o intermitents
- L’ús de contrastos de color adequats per assegurar la llegibilitat
- Una navegació totalment funcional mitjançant teclat, sense dependència del ratolí
- La implementació d’etiquetes HTML semàntiques per facilitar la interpretació del contingut amb tecnologies de suport
- La inclusió de textos alternatius en imatges
- Una jerarquia clara d’encapçalaments per estructurar correctament la informació
- El control precís del focus visual en elements interactius
Bones pràctiques en el testing d’accessibilitat
El testing d’accessibilitat ha de formar part integral del cicle de desenvolupament, no com una revisió final puntual, sinó com una pràctica contínua des de les primeres fases del projecte. Eines d’auditoria automàtica com axe, Lighthouse o Pa11y permeten detectar ràpidament errors comuns d’accessibilitat, com ara la manca d’etiquetes alt, estructures incorrectes d’encapçalaments o elements interactius inaccessibles.
Tot i això, encara que aquestes eines són útils, no són suficients per si soles. Per garantir una accessibilitat real i efectiva, és essencial complementar l’auditoria automàtica amb proves manuals. Això inclou verificar que la navegació sigui fluïda i completa utilitzant només el teclat, sense recórrer al ratolí, i assegurar que tots els elements interactius es puguin enfocar i activar correctament.
També es recomana fer proves amb lectors de pantalla, com NVDA a Windows o VoiceOver a macOS, per comprovar com s’interpreta i s’anuncia el contingut a persones amb discapacitat visual. Igualment, cal avaluar el contrast de colors i la llegibilitat visual amb eines com Stark, Contrast Checker o Color Oracle, garantint que els textos siguin clarament visibles per a persones amb baixa visió o daltonisme.
Integrar aquestes pràctiques dins el flux de treball no només millora la qualitat del producte final, sinó que també evita els elevats costos associats a corregir problemes d’accessibilitat en fases avançades del desenvolupament.
Conclusió: cap a una accessibilitat digital real i sostenible
L’entrada en vigor de la European Accessibility Act no és només una obligació legal, sinó una oportunitat per repensar com dissenyem i desenvolupem productes digitals. Integrar l’accessibilitat des de l’inici, tant en el disseny com en el codi, no només garanteix el compliment normatiu, sinó que també contribueix a crear experiències més inclusives, usables i sostenibles per a tothom.
Els equips de UX i frontend tenen un paper fonamental en aquest canvi: són els responsables de transformar les directrius d’accessibilitat en solucions concretes que funcionin en la pràctica. Això implica coneixement tècnic, sensibilitat pel disseny inclusiu i un compromís real amb la qualitat.
Adoptar aquestes bones pràctiques no només eleva el valor del producte final, sinó que també redueix riscos legals, millora la reputació de la marca i obre la porta a un públic més ampli. En definitiva, apostar per l’accessibilitat digital és apostar per un futur tecnològic més just i responsable.
Recursos:
[1] Tu Web Accesible – La Accesibilidad Web ya es obligatoria para las empresas privadas
A Block&Capital, especialistes en selecció de personal, treballem per crear oportunitats on el creixement i l’èxit siguin a l’abast de tothom. Si estàs preparat per fer un pas endavant en la teva carrera professional, no dubtis a contactar amb nosaltres.
Últims posts
